Com deixar les drogues?
Sovint ens arriben consultes per altres tipus de drogues diferents de les ja comentades. Molts volen ajuda per deixar el crac, l’èxtasi, les amfetamines, la ketamina, els opiacis, només per citar-ne les més populars.
En els darrers anys hem atès pacients que mostren quadres de dependència a aquestes substàncies, i tot i que el tractament de base és el mateix que en altres substàncies, al nostre centre tenim en compte les característiques específiques de cada droga, oferint una major personalització durant tot el procés de recuperació.
- Mas Ferriol
Les 3 fases del tractament
per deixar les drogues
Fase 1
Desintoxicació
El primer pas per tractar qualsevol addicció a una substància és fer una desintoxicació física. Depenent de la droga (crac, èxtasi, amfetamines, ketamina, opiacis, etc.) el quadre d’abstinència variarà.
A Mas Ferriol oferim una atenció personalitzada, adaptant el tractament a cada persona, o en aquest cas, a cada substància. La desintoxicació és supervisada en tot moment per un metge, que indicarà en quins casos és necessari acompanyar el procés de tractament psicofarmacològic per disminuir el patiment i quin és el més adequat.
Fase 2
Deshabituació
En la fase de deshabituació es treballen els trets psicològics de la dependència i es donen eines per evitar repetir el mateix patró altre cop. S’explica què és i com funciona una addicció i es treballa la resolució de conflictes, les emocions, les relacions familiars i personals, l’autoestima, la prevenció de recaigudes, etcètera, adaptant les teràpies psicològiques a les necessitats de cada pacient.
Es tracta de descobrir quins aspectes han conduït a la persona a crear una dependència a la ketamina, codeïna, benzodiazepines, etcètera, i donar les eines necessàries per aconseguir i mantenir l’abstinència.
Fase 3
Manteniment
La fase de manteniment consisteix a fer un seguiment ambulatori. Són visites setmanals d’una hora aproximadament. A mesura que la persona va consolidant l’abstinència a les drogues, les visites es van espaiant en el temps. Es tracta de fer un acompanyament a la persona en la nova etapa de la seva vida on la cocaïna no té cabuda.
En les visites es fan analítiques d’orina de control. Aquestes visites ambulatòries de seguiment es poden fer a:
- Mas Ferriol
- A la nostra consulta mèdica de Barcelona
En els casos específics en què la persona que fa el tractament residencial de desintoxicació a les drogues a Mas Ferriol ve derivat d’un altre professional (psicòleg o psiquiatre), la fase de manteniment es durà a terme amb aquest professional, i l’equip de Mas Ferriol només es farà càrrec de la fase 1 i 2.
En altres casos, en què la distància física dificulta fer les visites presencials amb l’Equip de professionals de Mas Ferriol, es buscarà la forma més idònia de fer aquest seguiment ambulatori.
Necessites orientació per tu o per un familiar?
Pots trucar-nos al +34·872·21·39·70 o deixar-nos el teu telèfon i et trucarem a la major brevetat
Formats de tractament
Si tu o familiar està travessant problemes d’addicció i/o salut mental podem oferir-te el format de tractament que millor s’adapti a les teves necessitats
Tractament d'ingrés a Mas Ferriol
d'experiència
7 places
professionals
i grupals diàries
individuals
Només 7 persones. Ingrés individualitzat d'alta qualitat.
Necessites més informació? Podem orientar-te amb tot allò que necessitis.
Altres dubtes sobre l'addicció a les drogues
Els senyals d’addicció poden variar segons la droga i la persona, però algunes comunes inclouen:
- Ús creixent de la droga: La persona usa cada vegada més, amb més freqüència, i en situacions inapropiades.
- Pèrdua de control: Incapacitat per a detenir-se o reduir el consum, fins i tot si la persona desitja fer-ho.
- Descuit de responsabilitats: Abandó de tasques laborals, escolars o familiars a causa del consum.
- Problemes de salut: Deterioració física o mental, com a pèrdua de pes, insomni, ansietat o depressió.
- Canvis de comportament: La persona pot aïllar-se, mostrar irritabilitat, canvis dràstics d’humor, o tornar-se secreta respecte a les seves activitats.
L’addicció té múltiples factors causals, entre els quals s’inclouen:
- Factors genètics: Estudis suggereixen que les persones amb antecedents familiars d’addicció tenen major risc de desenvolupar aquest trastorn.
- Factors ambientals: L’estrès, la pressió de grup, l’exposició primerenca a drogues, o el fet de viure en un entorn on el consum de drogues és comuna, augmenten el risc.
- Factors psicològics: Trastorns mentals com la depressió, ansietat o el trastorn per estrès posttraumàtic poden fer que algú sigui més vulnerable a desenvolupar addicció.
- Factors socials i culturals: La influència d’amics, la publicitat de substàncies i la disponibilitat de drogues també són factors contribuents.
L’addicció a les drogues és tractable, però no té una “cura” en el sentit convencional. És una malaltia crònica, similar a malalties com la diabetis o la hipertensió, cosa que significa que la persona pot necessitar tractament al llarg de la seva vida. No obstant això, amb el tractament adequat, les persones poden deixar d’usar drogues, controlar els seus desitjos i portar vides productives i satisfactòries. El tractament reeixit implica un enfocament multifacètic, que inclou la teràpia, el suport emocional i en molts casos, l’ús de medicaments per a manejar els símptomes d’abstinència o els antulls.
Existeixen diverses formes de tractament que varien segons les necessitats de l’individu:
- Teràpia cognitiu-conductual (TCC): Ajuda a identificar els patrons de pensament i comportament que porten al consum de drogues, ensenyant noves estratègies per a enfrontar-se a situacions de risc.
- Teràpia motivacional: Se centra a augmentar la motivació de la persona per a canviar els seus hàbits i deixar les drogues.
- Teràpia de grup: Los grupos de apoyo, como Narcóticos Anónimos, permiten a las personas compartir experiencias y apoyarse mutuamente en su recuperación.
- Medicaments: Per a algunes substàncies, com els opioides, existeixen medicaments que ajuden a reduir els antulls i els símptomes d’abstinència (metadona, buprenorfina, naltrexona).
- Hospitalització o tractament residencial: En casos greus, es pot requerir que el pacient rebi tractament en un entorn controlat i segur on pugui rebre atenció mèdica i teràpies intensives.
- Tractament ambulatori: Permet que la persona rebi tractament mentre continua vivint a casa i realitzant activitats diàries.
Si bé algunes persones aconsegueixen deixar les drogues per si mateixes, és poc comú. La majoria de les persones necessiten ajuda professional a causa de la naturalesa complexa del trastorn. L’ús de drogues pot alterar les àrees del cervell que controlen la presa de decisions, la motivació i la capacitat per a bregar amb l’estrès. Per això, el suport de professionals en salut mental, mèdics, i grups de suport és essencial per a manejar els símptomes d’abstinència i les recaigudes.
Si sospites que algú pròxim té una addicció, és important actuar amb cura i comprensió:
- No jutgis ni culpis a la persona, ja que l’addicció és una malaltia.
- Busca ajuda professional per a aprendre com intervenir adequadament. Existeixen teràpies familiars i assessors especialitzats en intervencions.
- No facilitis el consum (no donis diners o excuses per al seu comportament).
- Ofereix suport però estableix límits clars per a protegir el teu benestar. Assistir a grups de suport pot proporcionar eines per a suportar la situació.
Les recaigudes són comunes en la recuperació de l’addicció i no han de considerar-se com un fracàs. L’addicció és una malaltia crònica i la recaiguda és un senyal que es necessita ajustar el tractament, no abandonar-lo. Igual que amb altres malalties cròniques, com la hipertensió o la diabetis, és comuna tenir “recaigudes” i necessitar canvis en el tractament.