Comunicació

La comunicació és essencial per sentir-nos connectats amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Com és la comunicació amb nosaltres mateixos? ¿Bloquejada, fluïda, inexistent, dual ...? Les drogues ens aïllen i incomuniquen, creen un mur de confusió al nostre voltant.

Ens impossibiliten relacionar-nos de veritat amb nosaltres i amb els nostres éssers estimats. Tot queda sota una ombra grisenca on la vida va perdent el seu color i sabor.

Quantes vegades ens callem sobre coses que són importants per a nosaltres? Solem discutir per petites coses, desviant l'atenció del que realment ens importa.

En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, posem la nostra atenció en la importància de la comunicació. De saber identificar i comunicar les nostres necessitats, el que volem i el que no. Allò que és negociable i el que és intocable.

Workshop de Pintura y Fotografia en Mas Ferriol

Des de fa més d'un any hem posat en funcionament el workshop de pintura i fotografïa en Mas Ferriol. Durant dues hores, dues vegades per setmana, creguem un espai de participació i comunicació en grup. I així, després d'una breu introducció tècnica i fomentant l'aprenentatge a través de la pràctica, aconseguim construir un espai, un lloc compartit, una trobada, on dibuix i fotografia són les eines d'expressió.

Junts discutim sobre les expectatives, les inseguretats, les pors, la pressió, els reptes, l'aprenentatge, la frustració, la motivació, la superació, la constància, la confiança, les capacitats, les limitacions… Avancem a través de l'acció i l'intercanvi, utilitzant materials com el carbonet, tinta xinesa, aquarel·la o pintura acrílica. La fotografia també ens deixa experimentar amb el seu llenguatge. Ens permet captar la còpia d'un instant, un sentiment visual o una percepció.


No és un taller de dibuix pròpiament dit. L'estil tècnic o el resultat de cada persona no és veritablement el que conta. En realitat, aquest primer pas, participar, encara que “un no sàpiga dibuixar”, és l'objectiu buscat. Cap al final de la classe obrim un debat sobre com s'ha viscut la proposta, i quines emocions i sentiments s'han despertat.

Relacions i (co)dependència

Quina relació has mantingut, en el passat, amb la teva addicció/compulsió?

Podria existir una mútua dependència entri: tu, la substància o comportament?

Quins guanys obtenies d'aquesta experiència?

Quines pèrdues?

Vas pagar amb: la teva autonomia, el teu autogovern, el teu poder de decisió personal?

Som éssers socials, ens organitzem en grups i com tal ens relacionem, els uns amb els altres. Creguem vincles amb persones, llocs, substàncies, objectes i records. Aquests vincles, són com entenimentades que ens lliguen creant llaços. Aprenem a relacionar-nos amb tots aquests estímuls externs (i també interns) des de molt petits. Els nostres models ho aprenem del nostre entorn més proper; dels nostres pares, germans, escola, amics i la nostra cultura… Determinessin com ens relacionarem.

Ser conscient de com em relaciono:

amb mi mateix i els altres, podria facilitar-me un major estat de llibertat i autonomia?

Si no sóc conscient del meu estat de fusió amb: persones, addiccions, compulsions… facilito la pèrdua de la meva capacitat d'organitzar, modificar i millorar la meva vida. Si m'identifico amb l'extern, perdo el meu (acte)referència interna, els meus propis indicadors personals, es desconnecten. I estic perdut. Com si fossis un explorador, enmig de la muntanya i seguissis a algú que està perdut. Desprotegit, amb el teu GPS interior desconnectat.

Imagines que passaria quan hi hagués un fort temporal (crisi/craving)?

Dependència

Quan deixem les drogues enrere, ens percatamos d'un punxant buit apareix. Tot el temps i l'atenció dedicats a una substància… I ara què? Com encarar aquesta vivència?

El primer a tenir en compte és que no cal omplir buits, cal habitar aquests espais. Deixar de tenir por als buits, doncs ens permeten trobar el nostre propi ritme, a diferenciar-nos de tot l'extern i descansar en el que som.

Ningú ens ha ensenyat a simplement gaudir del que som. En cadascun de nosaltres existeix la idea que em falta alguna cosa, per… ser feliç, complet, normal, bé, perfecte…

Nàufrags

Quantes vegades naufraguem en la nostra vida? Què vam aprendre de cada situació de la nostra vida? Vivim la nostra vida a corre-cuita sense temps per reflexionar? Et vas beure la teva vida? Res del que facis funciona, ja que no pots desconnectar de tu mateix.
 
Facis el que facis, sempre tornes a la casella d'on vas sortir, sempre tornes a tu. Malgrat tots els pesars, facis la major estupidesa de totes. Allà estàs tu, observant la teva vida. I si deixes de fugir? I si fas les paus amb tu mateix? I si et acceptes?
 
Tots tenim llums i ombres, moments de dolor i tristesa, de ràbia o solitud. Tots hem sentit alegries i esperances. Per què fujo? De què fujo? Estic cansat? Què necessito?
 
Avui observem el camí que hem recorregut fins aquest moment. Avui mirem desapegadamente totes les tragèdies i els naufragis de la nostra vida.
 
El compromís més important de la nostra vida, és el que tenim amb nosaltres mateixos. I ens hem estat oblidant durant tant de temps. ¿I a què ens va portar això? Què passaria si començo a pensar que sóc capaç d'afrontar el que la vida em porti? I si puc traspassar les meves pitjors pors i celebrar els moments d'alegria?

Madurar: l'art de re-equilibrar-se

L'Ésser Humà es considera adult a una certa edad numérica. La nostra edad definiex si som adults? o Independentment de l'edad seguim sent nens? Què significa ser una persona adulta?
 
La persona adulta no és la que fuig de la seva realitat, sinó la que gaudeix profundament d'ella, sense queixar-se, sense comparar, sense esperar que alguna cosa externa resolgui la situació... La persona madura és la que utiliza la seva realitat per transformar-se, sense intentar canviar la seva Realitat.
 
¿Què va fer en el passat per no sentir la nostra fragilitat? Fugir, drogar-nos, escapar amb qualsevol cosa. Però per molt que correm, no podem fugir nosaltres mateixos. Sempre portem la nostra motxilla amb: records, pèrdues i guanys.
 
De quina manera gestiono les emocions a la meva vida? Em desbordo? Em continc fins que exploto? Puc trobar una manera productiva de gestionar meu món interior?
 
A la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, abordarem quin paper juga la nostra infància en nostra vida actual. Aprenent a acompanyar la nostra fragilitat.

Celebracions: reciclant el temps d'oci

Un dels objectius principals en deixar la nostra addicció, és a més de mantenir la nostra abstinència, saber gestionar el nostre temps d'oci. Com encarar les celebracions i el temps lliure?
 
En deixar de consumir, s'obre davant nostre una nova realitat, la droga deixa de ser el centre de la nostra vida. Tot d'una, tenim temps i no sabem què fer amb ell.
 
Normalment el temps girava entorn a aconseguir una nova consumició, en tapar, a mentir als altres i a nosaltres mateixos. En deixar les drogues enrere, tota l'energia que dedicàvem a ella queda lliure. Al principi pot resultar aclaparador, què fer?
 
L'avorriment, les ganes de no fer res i substituir una addicció per una altra poden aparèixer fàcilment en el nostre escenari. Amb quina "accions" compulsives substituïm la nostra addicció?
 
Potser, estar més temps del degut al llit, com una manera de mantenir-me anestesiat. El menjar, el sexe, Internet ... Potser pensi que el meu problema tan sols és amb la cocaïna, i acabi substituint per un consum excessiu d'alcohol.
 
És crucial, desenvolupar la nostra consciència, no abaixar la guàrdia i estar alerta. Durant l'any, com avui dia de Sant Joan, hi ha celebracions. Moments en els quals hem d'estar més alerta. Són dates sensibles. Què fer en dates tan assenyalades?
 
En la teràpia grupal d'avui, a Mas Ferriol, abordem com gestionar les celebracions i el temps d'oci.

Límits i dubtes: aprenent a viure poc a poc

Passem gran part de la nostra vida corrent, d'un consum a un altre, d'un lloc a un altre, d'un treball a un altre, d'un pensament a un altre. A Mas Ferriol, es fa present més la noció del temps. Aquí, hi ha molt temps per pensar, plantejar-se preguntes i redirigir el rumb de la nostra vida.
 
D'alguna manera, aprenem a gestionar un altre tipus de ritme en el nostre dia a dia. L'entorn afavoreix trencar amb la rutina i totes les demandes de la nostra vida diària.
 
Re-trobar-se de nou, després del nostre particular naufragi. No és fàcil veure tot el que un va perdre durant el camí. No és fàcil catalogar i reunir els trossos que van sobreviure.
 
La reflexió d'avui, gira al voltant de com recuperar el nostre propi ritme intern. Sent conscients dels nostres vells patrons del passat. Si ens donem uns segons abans d'actuar precipitadament. Si ens donem la possibilitat de sospesar les conseqüències de les nostres accions. Llavors, potser descobrirem una altra possibilitat que mai havíem contemplat abans.
 
Com viure a partir d'ara? Un abisme apareix potser al davant de tu ara. Aquesta substància / persona / conducta formava part de tu, d'alguna manera et definia. Et donava una falsa sensació de seguretat. I sí, també tenia un preu. La teva vida, la teva salut, la teva família, les teves relacions ... L'addicció és una amant molt gelosa. Et vol només per a ella, i quan ja has renunciat a tot. Fins i tot acaba reclamant la teva vida per complet.
 
A la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol ens plantegem: Quins són els teus reptes en aquest moment vital? Quins recursos tens ara?

Tornar a viure

En la teràpia grupal d'avui m'agradaria posar l'atenció en allò que us ha portat aquí. Em refereixo a aquest impuls vital, de tornar a recuperar les ganes de viure. Al llarg del nostre procés vital, anem acumulant pèrdues (materials i sentimentals).
 
De vegades, les pèrdues són tan grans que per algun temps perdem les ganes de viure, de sentir, de fer alguna cosa que ens aporti felicitat i sentit. De fons podem sentir bategar una pregunta: - ¿Per què? Si vaig acabar perdent-també ... -
 
Tots hem sentit el desig que alguna cosa no acabi mai, que romangui d'una determinada manera per sempre. Si et pares ara un moment, potser aconsegueixis observar que amb aquest pensament, busquem alguna cosa irreal.
 
Aturar el temps, aturar el dolor, aturar el canvi, aturar l'evolució, aturar el desenllaç ... I ho fem amb drogues, treball, sexe, Internet, menjar ... hi ha tantes maneres d'evadir-se com a persones.
 
 
 
El taller d'avui, a Mas Ferriol se centra en la importància de tornar a néixer acceptant el procés de la vida i la degradació. I que malgrat això, malgrat tot, sempre arriba la primavera i després l'hivern ...
 
 
 
Sembla mentida, ho vivim cada any i encara el fred ens pren d'improvís. I ens sorprenem. Amb les perdudes i deixar anar ens passa igual, sabem la lliçó però ens segueix prenent d'imprevist; ens costa deixar anar, perdonar i deixar anar el que va passar.
 
Renaixement: Ja no més d'aquest jo que em complaïa ... Més com dol trencar amb l'amic ...! Amb aquest vell guineu amb què juguem sempre. En el camí et parlaré de llibertat. E. Mariscal 
 
 
En aquesta inèrcia, vivim sense estar vius, depressius sense projectes que ens aportin un significat. Sense poder apreciar totes les coses bones que ens envolten. És com si després d'aquest succés, la vida s'hagués paralitzat. I una part de nosaltres mateixos hagués mort també.
En la teràpia grupal d'avui m'agradaria posar l'atenció en allò que us ha portat aquí. Em refereixo a aquest impuls vital, de tornar a recuperar les ganes de viure. Al llarg del nostre procés vital, anem acumulant pèrdues (materials i sentimentals).
 
De vegades, les pèrdues són tan grans que per algun temps perdem les ganes de viure, de sentir, de fer alguna cosa que ens aporti felicitat i sentit. De fons podem sentir bategar una pregunta: - ¿Per què? Si vaig acabar perdent-també ... -
 
Tots hem sentit el desig que alguna cosa no acabi mai, que romangui d'una determinada manera per sempre. Si et pares ara un moment, potser aconsegueixis observar que amb aquest pensament, busquem alguna cosa irreal.
 
Aturar el temps, aturar el dolor, aturar el canvi, aturar l'evolució, aturar el desenllaç ... I ho fem amb drogues, treball, sexe, Internet, menjar ... hi ha tantes maneres d'evadir-se com a persones.
 
 
 
El taller d'avui, a Mas Ferriol se centra en la importància de tornar a néixer acceptant el procés de la vida i la degradació. I que malgrat això, malgrat tot, sempre arriba la primavera i després l'hivern ...
 
 
 
Sembla mentida, ho vivim cada any i encara el fred ens pren d'improvís. I ens sorprenem. Amb les perdudes i deixar anar ens passa igual, sabem la lliçó però ens segueix prenent d'imprevist; ens costa deixar anar, perdonar i deixar anar el que va passar.
 
?? Renaixement: Ja no més d'aquest jo que em complaïa ... Més com dol trencar amb l'amic ...! Amb aquest vell guineu amb què juguem sempre. En el sender et parlaré de llibertat. E. Mariscal ??
 
 
En aquesta inèrcia, vivim sense estar vius, depressius sense projectes que ens aportin un significat. Sense poder apreciar totes les coses bones que ens envolten. És com si després d'aquest succés, la vida s'hagués paralitzat. I una part de nosaltres mateixos hagués mort també.

Planificar el temps lliure

Avui anem a fixar-nos en com gestionem el nostre temps lliure. Quan el nostre món ha girat entorn a: una substància, un hàbit, una persona o una malaltia, sol passar que no sabem com planificar el nostre temps d'oci.
 
Quan realitzem el nostre procés de rehabilitació, ens adonem que tenim molt temps disponible i no sabem què fer amb ell. Ens agobiem i ens quedem atrapats en el vell cercle viciós de pensaments i hàbits negatius.
 
Per trencar aquesta inèrcia, cal generar un canvi que trenqui aquest patró. Hem de planificar el nostre temps lliure amb activitats que ens nodreixin, que ens aportin felicitat i benestar.
 
Sabem que cada dia és diferent, que moment a moment anem sentint i pensant milers de coses. Hi haurà moments bons i altres dolents, el que marca la diferència és: si en els dies dolents seguim fent aquelles activitats que sabem ens nodreixen; encara que no tinguem ganes.
 
Aquests dies seran els crucials, perquè al realitzar aquestes activitats, que són bones per a nosaltres, això contribuirà a millorar el nostre estat d'ànim. Doncs hauré aconseguit sortir de la vella inèrcia de pensar i pensar, de sentir-me malament, d'estar amb la mateixa cançó.
 
En la teràpia grupal d'avui, a Mas Ferriol, reflexionarem i començarem a realitzar els canvis necessaris en la nostra rutina, per portar la vida que volem.

Canvis

Quan estem en una situació dolorosa per molt temps, segurament arribem al punt de voler dissoldre el dolor. Mirem cap enrere i només ens queda un trist, dolorós i desolat paisatge. Ens sentim aclaparats pel pes de les experiències doloroses que acumulem. 

Practicar el moment present, significa actualitzar, estar constantment percebent i processant, en aquest moment. Oblidant momentàniament d'on venim. Simplement en presència, aquí i ara, amb la nostra respiració. 

Com deixar enrere el camí d'experiències doloroses? Es tracta de fer un acte voluntari de deixar anar llast, deixar anar el que va succeir. De vegades, deixar anar ens sembla que és el més difícil que podem fer. 

Quant de temps ha estat aquest record o situació ocupant un lloc en la meva ment?Com em reorganitzo? Ha restat espai perquè noves experiències arrelin en la meva vida? 

En la teràpia grupal d'avui, a Mas Ferriol, compartirem i reflexionarem sobre quins canvis són necesariospara millorar la nostra vida. I començarem a fer passos feia aquesta direcció. Com ens afecten les situacions estancades en la nostra vida?

La recaiguda

L'addicció és una malaltia crònica, una vegada 'activa' viatja amb nosaltres al llarg de la nostra vida. Per això, hem de tenir molt present la possibilitat d'una recaiguda. No importa quant temps hagi passat des de l'últim consum, de manera silenciosa i latent segueix activa.
 
No podem confiar-nos o baixar la guàrdia, hem d'estar sempre atents, renovant el nostre compromís amb nosaltres mateixos. Quin camí trio viure? Quines substàncies i / o conductes em perjudiquen?
 
Part del procés de deixar de consumir, passa ineludiblement amb la convivència amb l'amenaça d'una nova recaiguda. Poder observar quins canvis vull fer a la meva vida; Quines persones, situacions o substàncies em perjudiquen?
 
La millor manera de prevenir-les és acceptant el risc i coneixent millor el fenomen de la recaiguda. Perquè no ens enxampi per sorpresa, en un moment de baixada o dubitació. I si aquest arribés, poder identificar-lo i aplicar tots els recursos i eines que hem après durant el nostre procés de rehabilitació. Doncs el camí és llarg i durant el nostre viatge de vida ens esperen moltes situacions de risc. Per tant, és bo desenvolupar la nostra alerta i posar atenció als factors de risc.
 
En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, detallarem els símptomas generals de la recaiguda, i reflexionarem sobre això.

Què és l'amor?

Navegant entre els oposats, ens passem gran part de la nostra vida barallats; de vegades per ser o per deixar de ser d'una determinada manera. Molts dels conflictes que sorgeixen amb la parella, amics o família, neix de no acceptar l'altre amb els seus conflictes i contradiccions.
 
De la mateixa manera, la majoria de conflictes que sorgeixen amb nosaltres mateixos és per no acceptar-nos amb els nostres conflictes i contradiccions. Som éssers amb múltiples facetes, complexos i canviants.
 
Deixar les drogues o una determinada identitat o conducta, implica deixar anar una manera fixa de ser. I obrir-nos al misteri de descobrir-nos a partir d'una nova trobada, situació, conducta. Sortir d'allò conegut dolorós i autodestructiu, donant pas a la creativitat i a l'escolta activa (Com estic en aquest moment?).
 
En la teràpia grupal d'avui de Mas Ferriol, practicarem l'escolta activa i empàtica; amb nosaltres mateixos i amb els altres.
 
En el procés de rehabilitació de les addiccions, és vital recuperar la nostra autoestima, amb la pràctica d'un bon amor cap a un mateix. Només llavors, podrem genuïnament oferir-ho també als altres. I sabrem clarament quan hem de posar límits.

Records

Tots i totes alguna vegada, ens hem sentit perduts i desorientats. Tots i totes alguna vegada, hem tingut por o no hem sabut com confrontar una situació.
 
Cada un es va extraviar a la seva manera, molts van trobar en les drogues un refugi on desaparèixer. Tot es diluïa per uns instants per reaparèixer dolorosament després. Intentant tapar una sensació interior de buit.
 
En aquest procés de re-aprenentatge, descobrim noves maneres de ser i estar en el món. Els records, de vegades són pesades lloses que ens dificulten assentar els nous aprenentatges.
 
En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol observarem quines situacions i conductes hem de deixar enrere, obrint espai perquè les llavors del canvi puguin arrelar i donar fruits.
 
Quina conducta o record, que sabem és millor deixar anar, seguim mantenint?