La saviesa de les emocions

Tendim a relacionar-nos amb el pilot automàtic, a reaccionar compulsivament sense donar-nos el temps i l'espai per pair el que vivim. El nostre sistema actua responent des de la: saturació i incapacitat, de no haver desenvolupat una escolta profunda de les nostres emocions.
 
En elles resideix una bona guia, per a poder gestionar-me i posar límits. Normalment reaccionem i "vomitem" el que ens passa als altres, i viceversa: els altres al seu torn fan el mateix.
 
Entrem llavors en una llarga llista d'acusacions creuades, culpem als altres de sentir-nos com ens sentim. I l'altre fa igual. És una lluita interminable, ens vam esgotar ... Què fer?
 
Les emocions per si soles són una força que ens pot destruir, però ben utilitzada i gestionada ens aporta arrelament i maduresa. Com canalitzar-les?
 
Al taller grupal d'avui, a Mas Ferriol, explorarem una via alternativa, que ens aporta una major maduresa; canviant el centre de gravetat: l'exterior cap a l'interior.

Tu i jo

(...) Viu una vida tranquil·la i simple,
 lliure d'idees i conceptes.
Troba la satisfacció
en la pràctica de la virtut
sense fer distincions,
que és l'únic veritable poder.
Donant als altres
de manera generosa i anònima,
irradiant llum pel món
i il·luminant la teva pròpia foscor,
la teva virtut es converteix
en un santuari per a tu mateix
i per a tots els éssers.
Ni Hua Ching
 
Des que vam néixer sempre hi va haver un tu, de qui vaig aprendre a diferenciar un jo. Som éssers socials, necessitem els altres per cobrir una sèrie de necessitats. Al seu torn els altres necessiten de nosaltres.
 
On resideix l'equilibri entre el món interior i l'exterior? La línia fronterera entre el de dins i el de fora, és molt subtil i de vegades es torna capritxosa, de desitjos i interpretacions alienes.
 
És extremadament fàcil, la pèrdua ja que els matisos són difícils d'identificar. És inevitable, vivim en un món que ens absorbeix i genera tensions, necessitats, deures ... i que pensa sobre la nostra vida.
 
Com relacionar-nos de nou amb nosaltres mateixos i amb els altres? En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, explorarem les respostes.

Ningú

Ningú pot saber per tu.
 
Ningú pot créixer per tu.
 
Ningú pot buscar per tu.
 
Ningú pot fer per tu,
 
El que tu mateix has de fer.
 
L'existència,
 
No admet representants.
 
                        Jorge Bucay.
 
 
 
I de nou aquí, la teràpia grupal s'obre pas per tornar a recordar-nos que hem d'estar presents en la nostra vida. Per més que vulguem tancar els ulls, anestesiats per les drogues, la nostra vida continua.
 
 
 
Inexorablement: els nostres problemes seguiran allà. Esperant-nos i multiplicant-se, perquè és veritat la vida no accepta representants i també la vida és infinitament pacient. Ella té tota l'eternitat.
 
 
 
Quines situacions de la meva vida suposen un embús? Com les vaig afrontar en el passat? I que decideixo fer a partir d'ara? La solució, resideix en l'intent, fracàs o èxit són part de l'equació.
 
En el fons, ens hem passat la vida corrent d'un lloc a un altre, d'una activitat a una altra. Sense sentit, cansats ens aïllem i busquem la desconnexió total. Prenc responsabilitat en la meva vida?
 
 
 
En aquesta teràpia grupal a Mas Ferriol, donarem solucions pràctiques i començarem a prendre decisions aquí i ara, per poder arribar a canviar allò que ja no té cap sentit a la nostra vida.

L'avorriment

L'avorriment, aquest vell conegut. Tots ho hem sentit alguna vegada, un fidel company de vida. El pas del temps, ens influeix. Les mateixes rutines o el fer les coses amb aquesta vella sensació de familiaritat.

 

Com definir-ho? Per a cada un tindrà un matís diferent. El semblant, potser va ser la manera d'escapar d'ell. Al llarg de la nostra vida, la nostra percepció de l'avorriment i la manera d'enfrontar-ha estat diferent.

A la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, explorarem i donarem eines per enfocar la nostra vida amb una altre actitud.

Triar viure implica acceptar tot, no només allò que ens agrada. Si una cosa és clara és que la vida és diversa i canviant. Què tal és la teva relació amb el canvi, les contradiccions i la incertesa que comporta la vida?

Les drogues, potser van ser una via ràpida, una vella carretera on fugir. El problema és les terribles conseqüències que venen amb ella. Ho esborra tot, relacions, treballs, fills, projectes ... Fins que al final només queda un gran buit a la teva vida.

Acompanyar-nos

Benvingut / da a la teràpia d'avui. En aquesta ocasió, anem a explorar una figura interna, essencial, que ens acompanya en el nostre dia a dia. Amb ell / a vam aprendre i vam créixer, desenvolupant una manera de ser, de protegir-nos, aconseguir amor i atenció; en definitiva a estar en el món.
 
Es tracta del nostre / a nen / a interior. Els nostres fonaments i la nostra base, prové de la nostra infància. En créixer, anem portant amb nosaltres la manera en què vam aprendre a sentir-nos estimats.
 
El meu nen / a interior de vegades té por, està trist o se sent vulnerable, ferit, només ... la diferència és si puc estar en contacte amb això i sostenir-o fujo. Cada un fugim d'una manera diferent, en el fons és una fugida de nosaltres mateixos.
 
En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, identificarem quina va ser la nostra estratègia i donarem eines pràctiques per acompanyar-nos des del nen / a que habita dins nostre.

Ser un mateix

Ser un mateix, qui som? En el procés de desenvolupament i de maduració, ens trobem amb noves maneres de ser. El procés d'autoconeixement és una aventura que dura tota la vida.
 
Hi ha períodes vitals que són més crítics i durs que altres, crisi d'emergència que posen en dubte la nostra manera de funcionar i viure. En el teu cas, vas arribar a un moment d'emergència a través de les drogues. Aquest punt clau pot ser vist com un moment punyent i molt dur; i al seu torn com una oportunitat per canviar.
 
Atrevir-se a sortir de la famosa zona de confort i acceptar el fracàs tant com acceptem l'èxit, l'alegria així com la tristesa, el dolor tant com el plaer. Començar a sortir de la fixació i l'obsessió, obrint i ampliant les nostres mires.
 
De tu depèn, ser el teu millor aliat o el teu pitjor enemic. Tu saps quan t'estàs abandonant o quan estàs cuidant de tu. Podem enganyar els altres, però enganyar-nos a nosaltres mateixos és molt més complicat
 
Els éssers humans, som contradictoris, canviants i sensibles. Com decideixo acompanyar-me en aquesta aventura, que és la vida? ¿Decideixo estar en llocs i amb persones que promouen benestar? ¿Decideixo posar límits a persones, substàncies o situacions que sé que em fan mal?
 
En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, anem a concretar eines per ser un mateix sense la interferència de les drogues.

Fracàs

Avui anem a explorar el fracàs. Quin significat li donem cada un a aquesta paraula? Viure implica fer front a situacions desconegudes, no sempre disposem de tot el coneixement i la informació necessària per donar una resposta 100% adequada.
 
Deixar les drogues, passa per revisar les nostres creences irreals del procés. Com per exemple: "jo controlo", "jo sóc diferent", "deixar les drogues és fàcil", "sí vull deixar-les, però en el fons mantinc la idea de consumir - algun dia-", "em guardo un as sota la màniga "," sóc una víctima i no puc canviar "," sóc el millor "...
 
De què em serveix poder observar les meves creences? Avui explorarem de quina manera ens autolimitem i dificultem que es pugui establir el canvi en les nostres vides.
 
Viure instal·lats en el futur o el passat, ens desestabilitza i ens treu energia per gaudir, afrontar i viure el que ens passa en aquest instant. Quantes vegades, ens hem perdut el que succeïa per estar perduts en el passat o el futur?
 
En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, donarem eines pràctiques de com gestionar el fracàs i l'èxit.

Aprenents

Avui recordarem un fet important per a la nostra vida: que som uns eterns aprenents. Contínuament, ens succeeixen situacions que ens posen a prova. És a partir d'elles que aprenem i canviem.
 
 
La dinàmica de la vida sempre és l'evolució, cada dia canviem, ja que som éssers que sentim i som influenciats per: el clima, el menjar, el nostre estil de vida, família, amics, parella, fills ... Cada persona i situació, d'alguna manera em modifica.
 
 
Com aprendre a escoltar la meva veu entre tant de soroll? Com començar a deixar de comparar-me amb els altres? Com viure la meva vida? En la teràpia grupal d'avui, a Mas Ferriol, reflexionarem sobre això.

Realitat o ficció?

Realitat o ficció? Realment podem sostenir el que la vida ens porta? Davant d'una situació o persona, la nostra ment es posa en marxa i actua creant possibles escenaris. D'aquesta manera es prepara per poder donar una resposta que ens causi el menor malestar possible.
 
Si no estiguéssim aferrats a un determinat resultat, aquesta estratègia seria molt útil. El que ens passa, en realitat, és que ens imaginem i desitgem que una situació sigui d'una determinada manera.
 
Si no succeeix tal com ho havíem imaginat. Què ens passa? Ens sentim frustrats, enfadats, confusos i estancats. A vegades ens costa acceptar el que de veritat ens ha succeït. I deixar anar el que ens hauria agradat que passés.
 
En la teràpia d'avui a Mas Ferriol, reflexionarem sobre com afrontem o evadim la vida. Quin és el resultat? Quins són els costos de la nostra adicció?

Autoexpressió

En la teràpia grupal d'avui reflexionarem sobre les dificultats a què ens podem enfrontar, quan veiem com hem estat funcionant. En ser més conscients, de les nostres limitacions i la manera que hem gestionat la nostra vida, és fàcil sentir-se espantat i confós.
 
Durant molt de temps, vam estar agradant als altres, esclaus d'una manera de ser irreal. Potser vam ser massa perfeccionistes o autoexigents a la feina, amb els amics o potser la família.
 
Intentem reproduir una bombolla irreal, on si l'altre no patia o no s'enfadava, jo tampoc ho faria. Això és irreal, perquè el preu que paguem per ser sempre amables i simpàtics, o el millor treballador ... és no permetre'ns mai mostrar un mal dia als altres. I a canvi, acumulem una gran quantitat de malestar i enuig interns.
 
Ens convertim en víctima de la nostra manera de relacionar-nos i expressar-nos.
 
Com actuar a partir d'aquí? Com gestionar el nostre malestar intern?
 
Tractarem com ser més assertius a través de la comunicació de les nostres emocions i pensaments.

Els tres centres

En la teràpia grupal de Mas Ferriol, en aquesta ocasió, posarem la nostra atenció sobre els tres diferents centres que ens influeixen a l'hora d'organitzar i viure. És important que hi hagi una bona comunicació entre els diferents centres, per facilitar la nostra relació amb el món, i sobretot amb nosaltres mateixos.
 
Els tres centres, són: el mental, l'emocional i el físic.
 
Cada un té una zona geogràfica corporal, un lloc des d'on podem posar-nos en contacte amb aquest centre. Hi ha persones que són més mentals, emocionals o de reaccions físiques. Però tots tenim tot, som: ment, emoció i cos.
 
El desequilibri amb la resta dels centres provoca tensions i ens dificulta integrar el que la vida ens porta, aquí i ara. Un desequilibri constant, facilita que pugui aparèixer una addicció, com una via d'escapament de la tensió i el malestar.
 
En el procés de rehabilitació d'avui aprendrem a escoltar-nos i a situar aquests centres.

El cicle de la vida: inicis i finals

Viure, comporta un aprenentatge amb la incertesa i els imprevistos dels: inicis i finals. La vida, és una mestra sàvia i pacient. Viure, ens comporta seleccionar i cada elecció ens condueix a no triar una altra cosa.
 
D'alguna manera, després de cada experiència tots canviem, aprenem i creixem. Si mirem al nostre passat podem observar quant hem canviant física, emocional i mentalment, al llarg de la nostra vida.
 
Per molt que ens preparem, sempre passa alguna cosa (externa) que canvia, de vegades abruptament, els nostres plans. Una pèrdua econòmica inesperada o un familiar que mor. Una relació de parella que acaba. Un amic que canvia de ciutat... Ningú ens prepara per a això i tenim la sensació que quan ens passa, és de sobte, i ens sentim sols i desbordats. ¿Potser el meu consum va tapar la por a patir?
 
El nostre procés expansiu, comporta també pèrdues. En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, aprendrem a conviure amb el procés natural de les pèrdues i els finals.

Depenents

Avui, en la teràpia grupal a Mas Ferriol, anem a explorar la dependència, normalment en parlar-ne, fem referència a la nostra dependència a alguna substància. Si anem una mica més enllà, podem observar que ens hem estat relacionant amb la vida, d'aquesta manera.
 
Hem estat pendents dels altres, del que esperaven de nosaltres, del que volien, del que ens demanaven. Era tal la incomoditat, el malestar interior que atrapats en aquesta dinàmica, ens costava trobar-nos i escoltar-nos. Llavors, desesperats seguíem als altres
 
Com deixem que això passés? En quines situacions i moments ens oblidem de nosaltres mateixos? ¿Explotem amb les drogues, quan no podem més? És part del nostre procés de recuperació i rehabilitació?
 
Aquestes i altres qüestions, explorarem en aquesta ocasió.

Aquell 'clic' intern

En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, posarem l'atenció en trobar el propi balanç intern. En realitzar qualsevol activitat, aquest 'clic' va entrar en joc.
 
Quan hem tingut problemes amb les drogues, generalment situem l'existència d'un desequilibri entre donar i rebre. Un sempre vol rebre, un sempre demana a la vida, a un sempre li falta alguna cosa. És com si estiguéssim vivint una situació de carència.
 
Normalment el desequilibri ha entre el plaer i el dolor. Hi ha una lluita en l'acceptació del dolor i les pèrdues que la vida porta. D'acceptar els ritmes d'expansió i contracció que la vida porta. Seria una cosa així com voler sempre estar en expansió, en moviment, creant, fent ...
 
Per què és important generar aquests espais? Quina informació obtinc de reservar un temps per estar amb mi tot sol? Com trobar l'equilibri entre jo i els altres (el món)? Hi ha alguna fórmula magistral?

Nova era

Canviar mals hàbits físics, mentals o emocionals requereix, de tres ingredients fonamentals: temps, constància i paciència.
 
Les drogues es van convertir llavors en el centre de la teva vida, regint les teves ritmes de son, menjar i relació. La droga és enganyosa i ambiciosa. Cada vegada vol més de tu, més energia, més temps, més recursos ... Fins quan?
 
Deixar les drogues s'assembla més a una cursa de llarga distància. En aquest cas, el nostre objectiu és la resta de la nostra vida. Deixar de consumir, per sempre.
 
En aquest taller grupal a Mas Ferriol posarem en pràctica aquest canvi que tant anhelem. En la nostra vida.
 
Està a les teves mans, sempre ho va estar. Tu decideixes, quina vida vols, amb les teves accions. Tingues cura amb el que construeixes en la teva vida, per què es fa realitat.