Què és l’addicció als ansiolítics?
L’addicció als ansiolítics és una malaltia crònica que es caracteritza per la necessitat compulsiva de consumir aquests medicaments, malgrat les conseqüències negatives. Els ansiolítics són un tipus de medicament que es fa servir per tractar l’ansietat, l’insomni i altres trastorns de l’estat d’ànim.
Per què l’addicció es produeix als ansiolítics?
L’addicció als ansiolítics es produeix per una combinació de factors, entre els quals s’hi inclouen:
- La vulnerabilitat genètica: Algunes persones tenen una predisposició més gran a desenvolupar una addicció als ansiolítics.
- L’abús o l’ús excessiu dels medicaments: L’ús prolongat o excessiu d’ansiolítics pot provocar una tolerància al medicament, cosa que significa que cal una dosi més gran per obtenir el mateix efecte. Això pot conduir a una dependència que és una necessitat física de consumir el medicament.
- Els problemes de salut mental: Les persones amb problemes de salut mental, com l’ansietat, la depressió o el trastorn d’estrès posttraumàtic, tenen més risc de desenvolupar una addicció als ansiolítics.
Per què és perillosa l’addicció als ansiolítics?
L’addicció als ansiolítics és una malaltia perillosa que pot tenir conseqüències greus per a la salut física i mental de la persona afectada. Entre les conseqüències de l’addicció als ansiolítics hi ha:
- Problemes de salut física: Els ansiolítics poden provocar una sèrie de problemes de salut física, com ara problemes cardiovasculars, problemes hepàtics i problemes de memòria.
- Problemes de salut mental: L’addicció als ansiolítics pot empitjorar els problemes de salut mental subjacents, com ara l’ansietat i la depressió.
- Problemes socials i laborals: L’addicció als ansiolítics pot provocar problemes a les relacions socials i laborals.
En què l’addicció pot derivar als ansiolítics?
L’addicció als ansiolítics pot derivar en una sèrie de problemes, entre els quals s’hi inclouen:
- Recaigudes: Les persones amb addicció als ansiolítics tenen un risc alt de recaure en el consum d’aquests medicaments.
- Sobredosi: Les sobredosis d’ansiolítics poden ser mortals.
- Trastorns de l’estat d’ànim: L’addicció als ansiolítics pot provocar o empitjorar els trastorns de l’estat d’ànim, com ara l’ansietat, la depressió i el trastorn bipolar.
- Malalties mentals: L’addicció als ansiolítics pot augmentar el risc de desenvolupar malalties mentals, com l’esquizofrènia i el trastorn de personalitat límit .
La barreja d’ambdues substàncies pot provocar símptomes com ara confusió i desorientació, marejos, vòmits, somnolència, disminució de la capacitat de reacció, disminució significativa de la freqüència cardíaca i respiratòria, vessaments cerebrals i en dosis elevades pot arribar a provocar fins i tot la mort.
Com es pot tractar l’addicció als ansiolítics?
El tractament de l’addicció als ansiolítics ha d’ésser individualitzat i adaptat a les necessitats de cada persona. En general, el tractament inclou una combinació de teràpia i medicació.
Teràpia
La teràpia ajuda les persones amb addicció als ansiolítics a comprendre la malaltia, a desenvolupar estratègies per evitar el consum dels medicaments ia millorar-ne les habilitats d’afrontament.
Medicaments
Els medicaments es fan servir per ajudar a reduir els símptomes d’abstinència ia disminuir el desig de consumir els medicaments.
Com es tracta l’addicció als ansiolítics a un centre de desintoxicació?
A Mas Ferriol, les persones amb addicció als ansiolítics reben un tractament integral. Aquest tractament per superar l’addicció als ansiolítics és un procés que se centra a abordar els aspectes físics, emocionals i socials de la malaltia. L’objectiu no és només ajudar la persona a superar la seva addicció, sinó també a portar una vida sana sostenible en el temps. Per això, el tractament d’addicció als ansiolítics inclou:
1) Avaluació i planificació del tractament
El primer pas en el tractament integral és una avaluació exhaustiva de la persona. Aquesta avaluació té com a objectiu determinar el nivell de dependència, la salut física i mental i altres factors rellevants. Amb aquesta avaluació, s’elabora un pla de tractament individualitzat que s’ajusti a les necessitats específiques de la persona.
2) Desintoxicació mèdica
Si la persona té una addicció física a una substància, és possible que calgui una desintoxicació mèdica per eliminar gradualment les substàncies del sistema del cos de manera segura. En alguns casos això pot implicar l’ús de medicaments per alleujar els símptomes d’abstinència i garantir la seguretat de l’individu.
3) Teràpia individual diària de 1h.
La teràpia individual duta a terme per professionals sanitaris especialitzats en salut mental i addiccions és una part molt important. La teràpia proporciona un entorn confidencial per abordar els desencadenants de l’addicció, explorar emocions i pensaments relacionats, treballar els nous hàbits i desenvolupar estratègies per mantenir la sobrietat.
4) Teràpies grupals diàries
Les teràpies grupals també són una part important del tractament integral per a l’addicció. En aquestes sessions abordem temes sobre l’addicció, habilitats per a la vida, maneig de l’estrès, prevenció de recaigudes, etc.
5)Teràpia familiar
Treballem amb cadascuna de les famílies de manera molt individual per ajudar-los a comprendre millor l’addicció, aprendre maneres de recolzar l’individu en la recuperació i abordar qualsevol dinàmica disfuncional o problemes relacionats amb l’addicció. Treballar amb les famílies/parelles és fonamental per a la recuperació.
6)Educació sobre l’addicció i la prevenció
Educar sobre com funciona aquesta malaltia en general i com afecta de manera individual en cada cas, és fonamental per comprendre molts aspectes de la vida d’un mateix i alhora establir estratègies que ajudin la persona a prevenir possibles recaigudes.
7)Activitats complementàries
Realitzem activitats complementàries que ajuden les persones a desenvolupar noves habilitats per a la vida, millorar el seu benestar i trobar formes saludables de canalitzar la seva energia o estrès. Aquestes activitats poden ser artístiques, exercici físic amb un entrenador personal 3 dies a la setmana al nostre gimnàs, horticultura, gaudir de la piscina, la possibilitat d’estudiar o fer teletreball, etc.
Si vostè o algú que coneix està lluitant contra l’addicció a les benzodiazepines, és important buscar ajuda professional com més aviat millor. Amb el tractament adequat, l’addicció a les benzodiazepines és tractable i la recuperació és possible.
Motius per les quals la gent s’automedica amb benzodiazepines
- Ansietat: Les benzodiazepines poden reduir els símptomes d’ansietat, per la qual cosa algunes persones poden fer-les servir per alleujar la tensió emocional i l’estrès.
- Problemes de son: Les benzodiazepines són conegudes per ajudar les persones a agafar el son i mantenir-lo, de manera que algunes persones poden usar-les per tractar problemes d’insomni.
- Dolor: Les benzodiazepines poden reduir la percepció del dolor, per la qual cosa algunes persones poden fer-les servir per alleujar el dolor crònic o agut.
- Dependència: Les benzodiazepines poden crear una dependència física i psicològica, cosa que pot fer que les persones les usin de forma inadequada i s’automediquin per prevenir els símptomes d’abstinència.
Tractament de benzodiazepines
El tractament de l’addicció a les benzodiazepines pot ser difícil i variarà segons la gravetat de l’addicció i les necessitats individuals del pacient. En general, el tractament de l’addicció a les benzodiazepines inclou:
- Desintoxicació: El primer pas en el tractament de l’addicció a les benzodiazepines és la desintoxicació, que generalment implica la reducció gradual de la dosi de benzodiazepines per minimitzar els símptomes d’abstinència. La desintoxicació s’ha de fer sota la supervisió d’un professional de la salut i pot ser un procés gradual que pot durar diverses setmanes.
- Teràpia: La teràpia és un component important del tractament de l’addicció a les benzodiazepines. La teràpia pot incloure teràpia cognitivoconductual i teràpia de grup. L’objectiu de la teràpia és ajudar el pacient a identificar i abordar les causes subjacents de la seva addicció i desenvolupar estratègies per prevenir la recaiguda. Així com formes alternatives per fer servir l’estrès i l’ansietat.
- Medicació.
- Suport continu: L’addicció a les benzodiazepines pot ser un trastorn crònic, per la qual cosa és important que els pacients rebin suport continu per prevenir la recaiguda. No cal intentar prendre quantitats controlades de la substància a què s’ha desenvolupat l’addicció perquè aquesta addicció suposa un problema amb la tolerància, és a dir, que l’augment de la dosi fins als nivells d’abús es tornarà a produir inevitablement.
Es pot fer un seguiment amb visites ambulatòries a: