DONES CONSUMIDORES DE DROGUES

A Mas Ferriol, com en d’altres comunitats terapèutiques, solem atendre a molts més homes que dones. Pacients, terapeutes i familiars ens preguntem sovint el perquè d’aquest fet. Serà perquè hi ha menys dones que consumeixen drogues que homes? Les dones s’enganxen menys? Potser les dones resolen millor els seus problemes emocionals? O... com a dones i a més consumidores, hi ha d’altres barreres per demanar ajuda com ara una doble discriminació?

Així doncs, a la publicació d’avui al nostre blog ens proposem indagar en els possibles motius de perquè a les xarxes assistencials a les drogodependències espanyoles  tant a nivell públic, com privat s’atengui a més del doble d’homes que de dones.

Per començar, tal i com veiem a l’article de Género y Drogas, a excepció dels tranquil·litzants i els somnífers, els consums de drogues avui en dia segueixen essent clarament superiors en els homes (Sánchez, 2012). Les diferències en els nivells de consum són més reduïdes en el cas de les drogues d’ús legal (tabac i alcohol), intensificant-se fins a més del doble en el cas de les drogues il·legals.

A més, encara que moltes dones comparteixen amb els homes els hàbits de consum, en general les dones mantenen un patró de consum menys nociu per la salut, donat que consumeixen amb menys freqüència i en menors quantitats que els homes. Normalment, les dones tenen més percepció del risc associat al consum de substàncies.

Aquests, serien 2 factors que explicarien part de perquè a les xarxes d’atenció a les drogodependències atenem a molts més homes que dones. Però tant des de l’article Género y Drogas com en d’altres fonts, s’apunta a què el gènere també és un factor que condiciona les relacions que homes i dones mantenen amb les drogues (Sánchez, 2012).

Les fonts d’informació que hem consultat coincideixen en què el factor gènere a més de condicionar les relacions que homes i dones mantenen amb les drogues, en el cas de les dones endarrereix la seva petició d’ajuda i per tant, també l’inici del seu tractament per addiccions.

Concretament, es parla de que fins fa no masses anys, el consum de drogues “era cosa d’homes” degut al model tradicional dels rols masculí i femení. I, que per molt que avui en dia els adolescents estiguin educats en un model més igualitari i el consum drogues s’hagi pogut equiparar, almenys pel que fa a les drogues legals; el model tradicional dels rols masculí i femení segueix condicionant la mirada que part de la societat té entorn a les dones consumidores de drogues i les afecta de la següent manera.

Per exemple, mentre en homes el consum de drogues pot ser una conducta més o menys normalitzada (llevat dels casos extrems en què l’addicció comporta conductes violentes o molt antisocials), entre les dones suposa un desafiament als valors socials dominants. Segons Sánchez (2012), Gilchrist et al. (2012), Mouzo Quintans (2018) i Pitarch (2018), quelcom que fa que les dones tinguin més barreres per tal d’iniciar el tractament per problemes d’addicció a les drogues, com ara:

  • Que envers les dones consumidores de drogues hi pugui haver un major grau de desaprovació i rebuig, quelcom que es tradueix en un menor suport social i/o familiar i per definició en una doble discriminació.
  • Que moltes vegades hi ha una major pressió familiar per no iniciar o acabar ràpid el tractament ja que amb freqüència els familiars o ella mateixa prioritzin el fet que pugui dur a terme la cura dels fills i la feina de la casa enlloc de la seva pròpia rehabilitació.
  • Que les pròpies dones i/o familiars puguin tenir por de que fer explícita la seva addicció a les drogues pugui suposar la retirada de la custòdia dels fills/es menors a càrrec.
  • Que molts serveis assistencials no estan adaptats a les necessitats particulars de les dones consumidores de drogues ja que són serveis que s’han acabat masculinitzant molt per la major freqüència d’homes que hi acudeixen.

Resumint, aquestes són algunes de les barreres que hem pogut llegir que es troben les dones consumidores de drogues a l’hora de demanar ajuda per superar les seves addiccions. I per tant, podríem dir que la doble discriminació que poden patir les dones amb problemes d’addicció a les drogues reforça el seu aïllament social, a la vegada que afavoreix la ocultació del problema, l’absència de la petició d’ajuda per superar l’addició o la seva demora, fins que les conseqüències sobre la seva salut física i mental o sobre la seva vida familiar, social o laboral són insostenibles.

Des de Mas Ferriol, tenim molt clar que volem seguir abordant les drogodependències des d’una perspectiva de gènere, evitant la masculinització del nostre servei. Per aquest motiu, sempre ens hem mostrat sensibles envers aquest fet i hem tingut present que les motivacions per consumir substàncies així com els patrons d’us d’aquestes poden tenir matisos i particularitats derivades del gènere. I sobretot, vetllem per eliminar les barreres que el gènere estableix a la hora d’iniciar un tractament tant si venen donades per part del medi familiar com si sorgeixen a nivell personal.

Fins aquí, la nostra publicació d’avui entorn a la pregunta que inicialment ens plantejàvem sobre perquè a les xarxes assistencials a les drogodependències s’atén a més del doble d’homes que de dones. I per acabar, us animem a que pugueu fer-nos arribar quina és la vostra opinió sobre aquest tema, pugueu compartir les vostres reflexions o ens pugueu dir quines temàtiques us agradaria que tractessin les properes publicacions.

 

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Truca'ns i t'ajudarem de manera personalitzada

El nostre equip de professionals t'orientarà sense cap compromís

Truca ara