A més, encara que moltes dones comparteixen amb els homes els hàbits de consum , en general les dones mantenen un patró de consum menys nociu per a la salut, atès que consumeixen amb menys freqüència i en menors quantitats que els homes. Normalment, les dones tenen més percepció del risc associat al consum de substàncies.
Aquests serien dos factors que explicarien part del perquè a les xarxes d’atenció a les drogodependències atenem molts més homes que dones. Però tant l’article Gènere i Drogues com altres fonts d’informació apunten que el gènere també és un factor que condiciona les relacions que homes i dones mantenen amb les drogues (Sánchez, 2012).
Les fonts d’informació que hem consultat coincideixen que el factor gènere , a més de condicionar les relacions que homes i dones mantenen amb les drogues, en el cas de les dones, retarda la petició d’ajuda i, per tant, també l’inici del seu tractament per a les addiccions.
Concretament, es parla que fins fa no gaires anys, el consum de drogues “era cosa d’homes” atès el model tradicional dels rols masculí i femení. I que malgrat que avui dia els adolescents estiguin educats en un model molt més igualitari i el consum de drogues s’hagi equiparat, almenys pel que fa a les drogues legals; el model tradicional de rols masculí i femení continua condicionant la mirada que part de la societat tenen entorn de les dones consumidors de drogues i els afecta de la manera següent:
Per exemple, mentre que en homes el consum de drogues pot ser una conducta més o menys normalitzada (a excepció dels casos extrems en què l’addicció comporta conductes violentes o molt antisocials, entre les dones suposa un desafiament als valors socials dominants. Segons Sánchez (2012), Gilchrist et al. (2012), Mouzo Quintans (2018) i Pitarch (2018), cosa que fa que les dones tinguin més barreres per poder iniciar el tractament per problemes d’addicció a les drogues, com ara:
- Que cap a les dones consumidores de drogues hi pugui haver un major grau de desaprovació i rebuig , cosa que es tradueix en un menor suport social i/o familiar i per tant en una doble discriminació.
- Que moltes vegades hi hagi una major pressió familiar per no iniciar o acabar ràpid el tractament atès que sovint els familiars o ella mateixa prioritzen el fet de poder seguir amb la cura dels fills i les tasques domèstiques en comptes de la seva pròpia rehabilitació.
- Que moltes dones i/o familiars arribin a tenir por que si es fa explícita l’addicció a les drogues, això pugui suposar la retirada de la custòdia dels fills/es menors a càrrec.
- Que molts serveis assistencials no estiguin adaptats a les necessitats particulars de les dones consumidores de drogues atès que són serveis que han acabat masculinitzant-se molt a causa de la major freqüència d’homes que hi acudeixen.
Resumint, aquestes són algunes de les barreres amb què hem pogut veure que es troben les dones consumidores de drogues a l’hora de demanar ajuda per superar les addiccions. Per tant, podríem dir que la doble discriminació que poden patir les dones amb problemes d’addicció a les drogues en reforça l’aïllament social, alhora que afavoreix l’ocultació de la problemàtica, l’absència de petició d’ajuda per superar l’addicció i/o la demora fins que les conseqüències sobre la seva salut física, mental o en la seva vida familiar, social o laboral són insostenibles.
Des de Mas Ferriol, tenim molt clar que volem continuar abordant les drogodependències des d’una perspectiva de gènere, evitant la masculinització del nostre servei. Per aquesta raó, sempre ens hem mostrat sensibles sobre aquest fet i hem tingut clar que les motivacions per consumir substàncies, així com els patrons d’ús poden tenir matisos i particularitats derivades del gènere. I, sobretot, hem procurat eliminar les barreres que el gènere estableix a l’hora d’iniciar un tractament per addiccions tant si provenen del medi familiar com si sorgeixen a nivell personal.
Finalitza aquí la nostra publicació d’avui sobre la pregunta que inicialment plantejàvem sobre el perquè a les xarxes assistencials de drogodependències s’atenen més del doble d’Homes que de dones. I per acabar, us animem a què pugueu fer-nos arribar quina és la vostra opinió sobre aquest tema, que pugueu compartir les vostres reflexions o ens pugueu dir sobre quines temàtiques us agradaria que escrivíssim a les properes publicacions.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
- Sánchez Pardo, L. (2012). Gènere i drogues: guia informativa.
- Gilchrist, G., Blazquez, A., Pons Rabasa, A., Coronat, M., Colom, J., Torrens, M. (2012). Barreres per a l’accés al tractament, segons el gènere, entre consumidors i consumidors de substàncies que no busquin ni rebin tractament. Recuperat de: http://drogues.gencat.cat/web/.content/minisite/drogues/professionals/perspectiva_genere/arxius/1091_sgd_informe_0205121_definitivo_edt_am_revisat_amb_marcadors.pdf
- Mouzo Quintans, J. (2018). L’estigma social retarda la desintoxicació per drogues a les dones. Recuperat de https://elpais.com/ccaa/2018/06/26/catalunya/1530007542_304105.html
- Pitarch, M. (2018). La por a l’estigma retarda 10 anys la petició d’ajut de les dones que consumeixen drogues. Recuperat de https://elpais.com/ccaa/2018/08/15/valencia/1534335261_819819.html