A Espanya, només la meitat de les persones que pateixen demanen ajuda professional. L'altra meitat aprèn a viure amb aquesta patiment.
Sovint un no demana ajuda professional, tot i que sap que està malament, perquè no sap quan és el moment de fer-ho i si lel podran ajudar. Et donarem 6 claus per saber quan necessites ajuda professional.
Fa temps que sento que tinc poca energia. He intentat dormir més però segueixo sense treure'm el cansament de sobre. Quan em llevo em veig incapaç d'afrontar el dia. Quan puc em passo tot el dia al llit sense ganes de sortir. Activitats quotidianes que abans em resultaven senzilles ara em resulten difícils. Tinc la sensació que coses simples em sobrepassen amb facilitat.
Sento emocions de tristesa o ràbia que m'acompanyen gran part del dia, amb intensitat notable, i que m'impedeixen viure amb normalitat. Aquestes són les dues principals, encara que pot haver-hi altres emocions, com la por o l'apatia, que també siguin invalidants.
En el cas de la tristesa, em vénen ganes de plorar en llocs inadequats, sóc incapaç d'acabar converses ja que sovint acabo plorant sense saber per què. Sento un buit i desesperança dins meu que no sé entendre, i tampoc sé a què es deuen.
En el cas de la ràbia, la gent del meu entorn em diu que el meu humor és més agre i desagradable. Últimament salt amb facilitat, i he tingut fortes discussions amb diverses persones del meu entorn (treball, família, etc.). Em enuig per coses que abans tolerava i arribo a pensar que les persones amb les que em relaciono són incompetents.
He intentat fer activitats per sortir d'aquesta situació (esport, sortir més, quedar amb amistats, etc.), però segueixo estant malament. He provat teràpies alternatives per millorar el meu dia a dia però segueixo sense veure resultats. He fet psicoteràpia o pres medicació però no ha servit.
El dia a dia, el cansament i la desídia han fet que deixés de veure i tenir contacte amb les meves amistats. Habitualment poso excuses encara que pugui quedar. L'esport ha quedat en un segon pla: abans solia fer alguna activitat física diversos dies a la setmana (caminar, córrer, bicicleta, etc.) però cada vegada he tingut menys ganes i energia, no em ve de gust. He deixat de quedar amb amistats i practicar esport per fer activitats menys importants, com veure la televisió o simplement quedar-me a casa sense fer res.
Des de fa un temps no m'importa la meva imatge personal ni com em puguin veure els altres. Fins i tot puc passar diversos dies sense dutxar-me. Quan m'he de vestir escullo les primeres peces que trobo.
Faig servir la mateixa roba durant dies per mandra de posar una rentadora (o per falta d'energia). He rebut comentaris de persones del meu entorn sobre la meva falta d'higiene i aspecte descurat i no m'importen, o justifico que no estic d'humor per canviar.
La meva situació està afectant diferents àmbits de la meva vida (laboral, amistats, parella, família, oci, etc.). No em reconec ni davant de la família ni de les amistats; en l'àmbit laboral he començat a rendir menys i he tingut topades i males paraules amb algun company, i m'han començat a cridar l'atenció; ja no faig activitats per gaudir i passar-ho bé. Tampoc tinc la sensació de tenir un refugi on poder estar bé o, com a mínim, no estar tan malament.
Si et sens identificat amb aquests article potser necessites fer un tractament. A Mas Ferriol som experts en fer dianostics i buscar el tractament millor per a tu. Truca o envie'ns un correu i un professional es posarà en cantacta amb per valorar el teu cas.
Autor: Miquel Pallarés i Claudia Mhor
Data: 9/11/20