A Espanya, només la meitat de les persones que pateixen demanen ajuda professional. L’altra meitat aprèn a viure amb aquesta pesadesa.
Senyals per saber detectar manca de suport psicològic
Sovint un no demana ajuda professional, encara que sap que està malament, perquè no sap quan és el moment de fer-ho i si el podran ajudar. Et donarem 6 claus per saber quan necessites ajuda professional.
1. Des de fa mesos sento molt cansament i no tinc ganes de fer res.
Fa temps que sento que tinc poca energia . He intentat dormir més però segueixo sense treure’m el cansament del damunt. Quan m’aixeco em veig incapaç d’afrontar el dia . Quan puc, o si pogués, em passo tot el dia al llit sense ganes de sortir. Activitats quotidianes que abans em resultaven senzilles, ara em resulten difícils. Tinc la sensació que coses simples em sobrepassen amb facilitat.
2. Les meves emocions interrompen en el meu dia a dia.
Sento emocions de tristesa o ràbia que m’acompanyen gran part del dia, amb intensitat notable, i que m’impedeixen viure amb normalitat . Aquestes són les dues principals, encara que hi pot haver altres emocions, com ara la por o l’apatia, que també siguin invalidants.
En el cas de la tristesa, m’entren ganes de plorar a llocs inadequats, sóc incapaç d’acabar converses ja que sovint acabo plorant sense saber perquè. Sento un buit i desesperança dins meu que no sé entendre, i tampoc sé a què es deuen.
En el cas de la ràbia, la gent del meu entorn diu que el meu humor és més agre i desagradable. Últimament salto amb facilitat, i he tingut fortes discussions amb diverses persones del meu entorn (treball, família, etc). M’enfado per coses que abans tolerava i arribo a pensar que les persones amb qui em relaciono són incompetents.
3. He intentat fer coses per estar bé, però segueixo igual.
He intentat fer activitats per sortir d’aquesta situació (esport, sortir més, quedar amb amistats, etc.), però continuo estant malament. He provat teràpies alternatives per millorar el meu dia a dia, però segueixo sense veure resultats. He fet psicoteràpia o pres medicació però no ha servit.
4. He deixat de quedar amb les meves amistats i fer activitats en el meu temps lliure.
El dia a dia, el cansament i la desídia han fet que deixés de veure i tenir contacte amb les meves amistats. Habitualment hi poso excuses encara que pugui quedar. L’esport ha quedat en un segon pla: abans solia fer alguna activitat física diversos dies a la setmana (caminar, córrer, bicicleta, etc.) però cada cop he tingut menys ganes i energia, no em ve de gust . He deixat de quedar amb amistats i practicar esport per fer activitats menys importants, com veure la televisió o simplement quedar-me a casa sense fer res .
5. He deixat de cuidar la meva higiene personal.
Des de fa un temps no m’importa la meva imatge personal ni com em puguin veure els altres. Fins i tot puc passar uns quants dies sense dutxar-me. Quan m’he de vestir escullo les primeres peces que trobo. Faig servir la mateixa roba durant dies per mandra de posar una rentadora (o per manca d’energia). He rebut comentaris de persones del meu entorn sobre la meva manca d’higiene i aspecte descurat i no m’importen, o justifico que no estic d’humor per canviar.
6. El meu malestar i el patiment estan afectant més d’una àrea de la meva vida.
La meva situació està afectant diferents àmbits de la meva vida (laboral, amistats, parella, família, lleure, etc.). No em reconec ni davant de la família ni de les amistats; en l’àmbit laboral he començat a rendir menys i he tingut topades i males paraules amb algun company, i m’han començat a cridar l’atenció; ja no faig activitats per gaudir i passar-ho bé. Tampoc no tinc la sensació de tenir un refugi on poder estar bé o, com a mínim, no estar tan malament.
Si et sents identificat amb aquest article, potser cal fer un tractament. A Mas Ferriol som experts en fer diagnòstics i buscar el millor tractament per a tu. Truca’ns o envia’ns un correu i un professional es posarà en contacte amb tu per valorar el teu cas.