El suïcidi és una qüestió de salut pública

Cada any es suïciden prop de 700.000 persones, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El suïcidi és una de las principals causes de mort en tot el món, la quarta entre els joves d’entre 15 i 29 anys. A Espanya es van suïcidar un total de 3.671 persones el 2019, tal com detalla un informe de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquestes dades mostren que el suïcidi és una qüestió de salut pública.

¿La persona que es suïcida està malalta?

Existeix un vincle entre el suïcidi i les malalties mentals de base com la esquizofrènia i el trastorn bipolar o trastorn de personalitat, però en molts casos també es dóna en persones que passen per un moment de crisi a la seva vida, situacions estressants com podria ser perdre la feina, una situació econòmica complicada o una ruptura sentimental. 

La detecció precoç, l’avaluació, gestió i seguiment són essencials per a persones que es percep que estan en risc o que han intentat suïcidar-se. En general, la teràpia en aquests casos combina el tractament individual amb el tractament familiar. És important que els familiars també entenguin la situació per la qual passa la persona, ja que moltes vegades existeix un sentiment de ràbia o de culpa per no haver detectat aquesta situació.

És molt important també realitzar un bon seguiment terapèutic, ja que a vegades passa una cosa curiosa i és que quan la persona comença a recuperar-se és quan existeix més risc de suïcidi. Això s’explica perquè hi ha gent que està molt deprimida i no té forces ni per suïcidar-se, i és en el moment en el que comença a respondre a la medicació i al tractament, quan hi ha un risc més gran, ja que és aleshores quan encara veu la vida amb molta desesperança però ja té una mica més de forces per portar a terme aquest intent de suïcidi. 

Parlar del suïcidi com a mètode de prevenció

El suïcidi és un tema tabú, històricament invisibilitat i estigmatitzat. El problema que tenim és que durant molts anys no se n’ha parlat  i això provoca que no tinguem eines suficients per a poder detectar una sèrie de senyals entre la societat que podrien ser predictors d’un intent de suïcidi.

Parlar de les coses que van malament no significa que això provoqui més desgràcies, al contrari, són notícies importants i necessàries. En general, tenim un excés d’informació, tanmateix moltes vegades és informació no filtrada i el que interessa és poder parlar d’aquestes qüestions com un tema més profund, com un repte social, ja que el suïcidi és un indicador que la societat no funciona. Parlar del suïcidi no el fomenta, sinó que permet a qui l’està patint alliberar l’angoixa i expressar què és allò que el preocupa.

Els telèfons d’ajuda, els grups de teràpia o inclús els canals que s’han habilitat per a fer consultes anònimes i de seguiment, durant les quals les persones no se senten exposades i poden rebre igualment el servei, són unes bones eines per abordar aquesta qüestió. Sabem que aquestes eines funcionen; no sabem a quanta gent ajuden però només que se salvi una persona, ja tenen sentit totes aquestes iniciatives. 

¿Com s’ha de parlar del suïcidi? 

És molt important parlar del suïcidi, treure’l a la llum, d’una forma ordenada: sense culpabilitzar a la persona que ha fet un intent de suïcidi i sense convertir-lo en una acusació o en un drama. S’ha de buscar un abordatge serè i que intenti solucionar les causes que han provocat aquest moment de desesperació.

Es parla de l’‘efecte Werther’, un terme que va néixer arrel d’una novel•la de Johan Wolfgang von Goethe en 1774, “Les penes del jove Werther”, en la qual el protagonista es suïcidava d’un tret al crani després de patir un desengany amorós. Aquesta publicació es creu que va originar una onada de suïcidis adolescents a Europa, molts d’ells vestits com el protagonista. El terme el va instaurar el sociòleg David Phillips el 1974, qui va estudiar l’efecte contagi del suïcidi quan aquest apareix als mitjans de comunicació. Més endavant, però, diferents estudis han demostrat que no es tracta de que surti als mitjans de comunicació, sinó de com ho expliquen.

És necessari incrementar la inversió en salut mental 

Els experts que treballen en la prevenció del suïcidi reclamen un pla urgent per part del govern. Creuen essencial una major inversió en salut mental i educació emocional i consideren que és un dels problemes més oblidats.
Sembla que ara comença a haver-hi un major esforç i es comença a veure que la salut mental és molt important i que es tracta d’una qüestió col•lectiva, però encara falta molta feina per fer. Som dels països d’Europa amb una ràtio més baixa de psicòlegs per número d’habitants. De fet, Espanya té 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants, xifra que dista, i molt, de la mitjana europea situada en 18, d’acord amb l’últim informe publicat pel Defensor del Poble.

Els especialistes reclamen que s’apliquin accions en tots els àmbits, des del sanitari fins a l’educatiu o familiar. És fonamental la formació dels qui treballen en escoles o en els espais d’oci. A més, també és molt important treballar per a que les famílies puguin parlar amb els seus fills i filles d’aquesta realitat.

Pots veure l’article complet aquí.