Sempre es tornen a creuar els camins!

Quantes vegades diem que el temps va volant? Naturalment aquesta sensació del temps que vola, depèn on ens trobem en la vida i de la salut que tenim. Tots sabem que som nosaltres mateixos que som responsables del nostre temps, i de vegades toca fer canvis! Avui compartim la decisió de la nostra companya Berta que comença un viatge, una aventura i li desitgem el millor! Estem ben segurs que un dia ens tornin a creuar els camins!

Bon Viatge

L'equip de Mas Ferriol

 

 

Comunicació

La comunicació és essencial per sentir-nos connectats amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn. Com és la comunicació amb nosaltres mateixos? ¿Bloquejada, fluïda, inexistent, dual ...? Les drogues ens aïllen i incomuniquen, creen un mur de confusió al nostre voltant.

Ens impossibiliten relacionar-nos de veritat amb nosaltres i amb els nostres éssers estimats. Tot queda sota una ombra grisenca on la vida va perdent el seu color i sabor.

Quantes vegades ens callem sobre coses que són importants per a nosaltres? Solem discutir per petites coses, desviant l'atenció del que realment ens importa.

En la teràpia grupal d'avui a Mas Ferriol, posem la nostra atenció en la importància de la comunicació. De saber identificar i comunicar les nostres necessitats, el que volem i el que no. Allò que és negociable i el que és intocable.

Relacions i (co)dependència

Quina relació has mantingut, en el passat, amb la teva addicció/compulsió?

Podria existir una mútua dependència entri: tu, la substància o comportament?

Quins guanys obtenies d'aquesta experiència?

Quines pèrdues?

Vas pagar amb: la teva autonomia, el teu autogovern, el teu poder de decisió personal?

Som éssers socials, ens organitzem en grups i com tal ens relacionem, els uns amb els altres. Creguem vincles amb persones, llocs, substàncies, objectes i records. Aquests vincles, són com entenimentades que ens lliguen creant llaços. Aprenem a relacionar-nos amb tots aquests estímuls externs (i també interns) des de molt petits. Els nostres models ho aprenem del nostre entorn més proper; dels nostres pares, germans, escola, amics i la nostra cultura… Determinessin com ens relacionarem.

Ser conscient de com em relaciono:

amb mi mateix i els altres, podria facilitar-me un major estat de llibertat i autonomia?

Si no sóc conscient del meu estat de fusió amb: persones, addiccions, compulsions… facilito la pèrdua de la meva capacitat d'organitzar, modificar i millorar la meva vida. Si m'identifico amb l'extern, perdo el meu (acte)referència interna, els meus propis indicadors personals, es desconnecten. I estic perdut. Com si fossis un explorador, enmig de la muntanya i seguissis a algú que està perdut. Desprotegit, amb el teu GPS interior desconnectat.

Imagines que passaria quan hi hagués un fort temporal (crisi/craving)?

Dependència

Quan deixem les drogues enrere, ens percatamos d'un punxant buit apareix. Tot el temps i l'atenció dedicats a una substància… I ara què? Com encarar aquesta vivència?

El primer a tenir en compte és que no cal omplir buits, cal habitar aquests espais. Deixar de tenir por als buits, doncs ens permeten trobar el nostre propi ritme, a diferenciar-nos de tot l'extern i descansar en el que som.

Ningú ens ha ensenyat a simplement gaudir del que som. En cadascun de nosaltres existeix la idea que em falta alguna cosa, per… ser feliç, complet, normal, bé, perfecte…

Tornar a començar

Els teus temors s'han complert, has tornat a consumir. I ara què? Com seguir endavant? Una barreja de sentiments t'envaeixen, generant més tensió i confusió. La culpa i el sentiment de no haver fet bé les coses, et envaeixen.
tornar, començar, cos, ment, confiança, procés de desintoxicació, risc, recaiguda, antics patrons, conducta, resolució de problemes, confiança, situacions inconcluses, pesades pedres, Mas Ferriol, ports, tempesta, teràpia, grupal, individual
Et sents decebut, sents el cos i la ment entumits. I ara uns dies després semblés que comences a aterrar, connectant amb les teves emocions. I de nou la mateixa pregunta ressona al teu cap: I ara què?

Trobades familiars: preparant el nadal

Tot allò que no podem gestionar, acaba per superar la nostra capacitat d'integrar l'experiència. És com quan plou, si hi ha unes hores de pluja moderada, la terra podrà absorbir l'aigua. En canvi si plou durant diversos dies, de manera molt torrencial. Què passa?
 
La terra no pot sostenir més aigua en el sistema, i es produeixen les inundacions. El sistema es col·lapsa. Quan s'acosta el Nadal, augmenta el risc d'una recaiguda. El retrobament amb la família o l'absència de algun ésser estimat actuen com a catalitzadors. La soledat es viu de manera més intensa. Els dubtes i la desconfiança que potser hi va haver apareixen també en l'ambient.

Onades

Avui a la teràpia grupal a Mas Ferriol, ens centrarem en les emocions. Com gestionar-les? Fins ara, les drogues havien estat l'única manera de solucionar momentàniament, el malestar, que es deriva de les diferents situacions vitals.
 
Aprenent a canalitzar-d'una manera adequada, que permeti resoldre les situacions sense haver de recórrer a les drogues. L'educació emocional, serà una eina fonamental en el procés de rehabilitació, per viure sense drogues.

Equilibri

En aquesta ocasió, a la teràpia grupal a Mas Ferriol, parlarem de com mantenir un bon equilibri en les diferents àrees de la nostra vida. Avui anem a repassar els diferents aspectes de la nostra vida, per poder 'veure' quins necessiten reforçar-se.
 
En la nostra vida, tenim quatre elements vitals: la nostra relació amb nosaltres mateixos, les nostres relacions personals (família i parella), el nostre treball i el nostre temps d'oci. En el nostre procés de rehabilitació anem recuperant aquests espais, abans abandonats.
 
Com estan aquests aspectes de la nostra vida? Com millorar-los? Quines estratègies seguir?
 
La imatge que obtingui serà una bona guia que àrees de la meva vida, necessito reforçar.

Dubtes

En el dia d'avui, en la teràpia grupal de Mas Ferriol, anem a explorar els dubtes que potser romanguin ocultes en el nostre interior. Davant la possibilitat d'una vida sense la companyia de les drogues, com et sents?

Quants anys et va acompanyar el teu addicció? El buit que vas intentar omplir amb el teu consum segueix allà.

Potser en el teu procés de desintoxicació, de rehabilitació i abstinència, ara siguis més conscient d'aquest buit. És ara sense el filtre de les drogues, quan aquest espai es fa més evident.

Paguem un preu molt car, cada nou consum ens enfonsa més, ens fa sentir pitjor amb nosaltres mateixos. Arriba un moment en la vida, en el qual un ja no pot més.

Ser realista

En la teràpia grupal d'avui, a Mas Ferriol reflexionarem sobre dos punts de vista d'experimentar la vida. Els dos són un extrem, ens referim a: l'optimista i el pessimista cec. Aquests dos tipus no veuen la realitat, no valoren la totalitat del que hi ha en la seva vida. Observen el món a través d'un filtre.
 
Com aturar? Quines eines disposem?
 
Com gestionar moments de crisi vital, manca de treball, de parella, sentiments de soledat? Quan apareguin idees d'un nou consum? Quan em desequilibri?

Deixant les drogues enrere

Tot gran viatge comença amb un primer pas.
 
Cal decidir-se.
 
Quan parteixis per iniciar el viatge a Ítaca
 
has de pregar que el camí sigui llarg,
 
ple d'aventures, ple de coneixements.
 
Has de pregar que el camí sigui llarg,
 
que siguin moltes les matinades
 
en què entraràs en ports que els teus ulls ignoraven
 
i aniràs a ciutats per aprendre dels que saben.
 
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
 
Has d'arribar, és el teu destí,
 
però mai forcis la travessa.
 
És preferible que duri molts anys,
 
que siguis vell quan fondegis a l'illa,
 
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
 
sense esperar que et doni més riqueses.
 
Ítaca t'ha donat un bon viatge,
 
Sense ella mai ho hauries iniciat.
 
I si en arribar la trobes pobra, no és que Ítaca
 
t'hagi enganyat. Savi com sens dubte seràs llavors,
 
sabràs el que realment signifiquen les Ítaques.
 
Poema de Kavafis

Relacions i adicció

Les drogues no deixen espai per relacionar-nos. En primer lloc aquesta mancança és amb un mateix i després, s'afecta el nostre cercle més íntim. Familiars i amics van percebent que alguna cosa estranya ens passa. Estem més suspicaços, ens enfadem més fàcilment, ens distanciem, deixem de gaudir ... Les drogues no deixen espai per relacionar-nos.

En primer lloc aquesta mancança és amb un mateix i després, s'afecta el nostre cercle més íntim. Familiars i amics van percebent que alguna cosa estranya ens passa. Estem més suspicaços, ens enfadem més fàcilment, ens distanciem, deixem de gaudir...

La fugida

Què passa quan fujo ?

Què passa quan estic

desconnectat dels meus pensaments i emocions ?

Què passa quan segueixo el moviment per inèrcia ?

Puc escapar de mi mateix ?

Creativitat i relacions

Observa aquest paisatge: com s’integren els colors amb els altres elements: núvols, branques, colors i formes. Imagina com aquests elements van canviant amb el pas del temps, la llum, els núvols, el vent ... Un dia mai és igual a un altre, en ell trobem Nous matisos i colors. Com integrar noves formes de relacionar-me amb mi mateix i amb els altres? Quina és la meva manera de contactar amb les persones del meu entorn? Demostro les meves emocions? Em comunico? Confronto? Marxo? M’aïllo?

Potser he utilitzat aquesta mateixa manera de comunicar-me també amb el meva addicció?

El dol

Donar les gràcies vol dir

Prendre allò que m'és donat,

Acuradament subjectar-lo amb les mans ,

portar-lo a dintre meu, al meu cor ,

fins que jo senti interiorment

que és una part meva.

Donar gràcies també vol Dir

Transformar el que  m’ha estat regalat

i s'ha convertit en part meva,

en una acció que deixi també als altres guanyar

en el que a mi m'ha enriquit .

Només llavors el que m’ha estat regalat

arriba a la seva perfecció.

Bert Hellinger