Quina relació has mantingut, en el passat, amb la teva addicció/compulsió?
Podria existir una mútua dependència entri: tu, la substància o comportament?
Quins guanys obtenies d'aquesta experiència?
Quines pèrdues?
Vas pagar amb: la teva autonomia, el teu autogovern, el teu poder de decisió personal?
Som éssers socials, ens organitzem en grups i com tal ens relacionem, els uns amb els altres. Creguem vincles amb persones, llocs, substàncies, objectes i records. Aquests vincles, són com entenimentades que ens lliguen creant llaços. Aprenem a relacionar-nos amb tots aquests estímuls externs (i també interns) des de molt petits. Els nostres models ho aprenem del nostre entorn més proper; dels nostres pares, germans, escola, amics i la nostra cultura… Determinessin com ens relacionarem.
Ser conscient de com em relaciono:
amb mi mateix i els altres, podria facilitar-me un major estat de llibertat i autonomia?
Si no sóc conscient del meu estat de fusió amb: persones, addiccions, compulsions… facilito la pèrdua de la meva capacitat d'organitzar, modificar i millorar la meva vida. Si m'identifico amb l'extern, perdo el meu (acte)referència interna, els meus propis indicadors personals, es desconnecten. I estic perdut. Com si fossis un explorador, enmig de la muntanya i seguissis a algú que està perdut. Desprotegit, amb el teu GPS interior desconnectat.
Imagines que passaria quan hi hagués un fort temporal (crisi/craving)?
Quan deixem les drogues enrere, ens percatamos d'un punxant buit apareix. Tot el temps i l'atenció dedicats a una substància… I ara què? Com encarar aquesta vivència?
El primer a tenir en compte és que no cal omplir buits, cal habitar aquests espais. Deixar de tenir por als buits, doncs ens permeten trobar el nostre propi ritme, a diferenciar-nos de tot l'extern i descansar en el que som.
Ningú ens ha ensenyat a simplement gaudir del que som. En cadascun de nosaltres existeix la idea que em falta alguna cosa, per… ser feliç, complet, normal, bé, perfecte…
Llegir Més