Creativitat i relacions

Observa aquest paisatge: com s’integren els colors amb els altres elements: núvols, branques, colors i formes. Imagina com aquests elements van canviant amb el pas del temps, la llum, els núvols, el vent ... Un dia mai és igual a un altre, en ell trobem Nous matisos i colors. Com integrar noves formes de relacionar-me amb mi mateix i amb els altres? Quina és la meva manera de contactar amb les persones del meu entorn? Demostro les meves emocions? Em comunico? Confronto? Marxo? M’aïllo?

Potser he utilitzat aquesta mateixa manera de comunicar-me també amb el meva addicció?

Seria com algú que mira a través d’una finestra un paisatge nou. Dins de l'habitació tot l'ambient és gris. Si mirem fora veiem un horitzó multicolor, en constant canvi ple de noves possibilitats. Les drogues em limitaven explorar noves possibilitats o capacitats.

¿Com seria meu Dia un dia si introduís moments de creativitat? Potser, puc canviar la ruta cap a la feina i desviar-me per un Jardí de camí al Treball, o cuinar una nova recepta, o iniciar una nova afició ... Poden aquestes noves relacions entre el meu entorn i jo mateix, proporcionar-me una sensació de vitalitat, de confiança? Si sempre faig el mateix, de la mateixa manera molt probablement obtindré els mateixos resultats; des aquest marc serà més fàcil tornar a antics patrons de consum o conducta? El consum i les conductes d'evitació m'han servit en el passat? Si la resposta és que no, tal vegada l'única manera d'aconseguir el canvi. Sigui a través de l’assaig i l’error. Seria com aixecar-se al matí i observar el cel, Hi ha la mateix llum a l’alba o al capvespre Si això passa fora podria ser igual en el nostre món intern? De quina manera puc desenvolupar nous recursos per relacionar-me amb mi, amb els altres, amb la meva addicció?

Un bon començament podria ser sortir de l'habitació i caminar una estona pel voltant de la casa, respirar profundament, explorar, gaudir del paisatge i dels seus canvis constants. El moviment sempre ens porta fruits. És com una recepta per fer pastissos, imagina’t que et dono els ingredients de la meva recepta i els meus temps de cocció... Això son suggeriments que a mi em serveixen. Una vegada ja coneixes la meva recepta, et toca a tu anar al teu propi obrador intern i fer proves. Explorant de nou el Procés d'assaig error i, aprenent de Cada nou Intent. Reajustant-te després de cada nou experiment.

Les troballes significatives són fruit d'haver treballat la massa. Amb el temps, la paciència i la pràctica de la massa et revelen els seus secrets. El mateix ens passa a nosaltres. Un bon punt de partida consisteix a practicar l'estima de les coses petites i senzilles del dia a dia; com els colors al cel quan es van degradant i creant diferents patrons i tonalitats. Descobrim noves formes de viure amb les nostres dificultats i limitacions moment a moment. Quan va ser l'última vegada que em vaig sentir satisfet / a amb mi mateix / a? Podria aquests canvis generar una major sensació de pau, confiança, autorealització? Cada un ha de respondre aquestes preguntes intentant, provant i reajustant intent rere intent. És com el caminant que va pel camí, el seu cos constantment busca l'equilibri en moviment, canvia incessantment. Si durant el passeig alguna part del cos està adolorida s'expressa i potser aquest dia caminem menys. D'això es tracta, el mateix amb les addiccions, amb la manera que em relaciono amb mi i amb els altres. Requereix d'una escolta activa, oberta, receptiva i flexible. En aquesta escolta activa puc reajustar la marxa quan sigui necessari. Un factor clau en tot nou aprenentatge és la flexibilitat que aporta la creativitat. Com un llenç en blanc abans de ser pintat, un espai potencial, obert a totes les possibilitats. Capaç de rebre qualsevol traç, qualsevol color, qualsevol forma. Un buit fèrtil on tot apareix i desapareix. Com les onades del mar quan arriben a la riba, semblessin desaparèixer a la sorra.

 

Desapareixen? O segueixen tornant al punt d'origen? Al cap i a la fi si ho pensem detingudament el punt de partida i el punt d'arribada es toquen. Com els corredors d’una marató, surten i arriben al mateix punt. Així La nostra creativitat està íntimament relacionada amb el buit. Períodes de molta creativitat comporten també la llavor del buit o del descans. Es va convertir la teva addicció en un punt d'arribada i de partida? El teu cos, la teva ment i les teves emocions giraven entorn aquest centre? Com s’afecten la resta d'àrees de la teva vida? Com era la teva relació amb tu mateix/a? Estaves satisfet/a? Si la resposta a aquestes preguntes és no, tens disponible un nou llenç en blanc, símbol d’un nou univers de noves possibilitats. Enfront teu, només cal que obris la finestra i surtis, per explorar un món ple de noves oportunitats que t'espera. La decisió és teva, pots continuar a l'habitació gris mirant per la finestra, o pots decidir sortir.

El canvi està a les teves mans. Depèn de tu. Pots continuar com fins ara o anar fent proves, millorant la recepta, provant noves textures, ingredients... Un infinit de possibilitats t’esperen darrera el marc de la teva finestra. El Límit i l'infinit es toquen. El marc et va servir. Et Serveix Ara? Si La Resposta és no, (re) actualitza, explora, prova, juga, descobreix ...

Truca'ns i t'ajudarem!

(+34) 872 213 970

Contacta'ns sense compromís i explica'ns els teu cas.

Trucar ara