El buit i l'addicció

No es pot arribar a l'alba sinó pel camí de la nit.

Khalil Gibran

Què va ser per a tu el que et va dur a tocar fons? A veure't en un pou profund en el qual senties que tot al teu voltant s'estava enfonsant?

La crisi estava trucant a la porta? Podria ser aquest, un dels moments més importants de la teva vida?

El que més por ens fa com éssers humans és patir una crisi perquè posa de manifest tot allò que està irresolt: la dependència, la necessitat, la manca de recursos... No es pot resoldre res d’arrel si no és a través d'una crisi, ja que ella mateixa posseeix la força per trencar vells patrons i evolucionar. Guillermo Borja

Potser la resposta estigui en començar a deixar d'omplir buits compulsivament i començar a habitar aquests espais.

Observem que la societat en què vivim, està marcada per una clara tendència a l'arranjament ràpid, a un model mèdic de pastilla per alleujar els símptomes, deixant de banda, endinsar-se en les arrels o en seguir aquest vell aforisme de coneix-te a tu mateix.

No fa molt, el psiquiatre xilè Claudio Naranjo en una de les seves xerrades convidava els assistents a que es posessin davant de la seva incomoditat, mirant de cara al sofriment i la insatisfacció.

Aquesta actitud defineix el que qualsevol persona amb una addicció tracta d'evitar, que no és altra cosa que estar en contacte amb la seva realitat. Has optat per anestesiar? Has après a gestionar les seves pròpies emocions? A cas són les drogues -o qualsevol altra cosa que alteri el teu estat anímic- un recolzament ambiental per evadir-te de la responsabilitat de fer front a la teva vida? Potser la demanda primerenca del consum, estigués ocultant alguna cosa més que necessitava ser treta a la llum?

Sovint no és fins que la persona toca fons, veient-se impotent i derrotat en aquesta fugida cap endavant, que apareix la possibilitat d'un procés de recuperació. Només quan l'addicte reconeix la seva condició pot començar a mirar-la de front, encara que el que estigui per davant sigui un camí llarg i ardu fins a tornar a (re) trobar-se amb si mateix.

L'abstinència, no solament en el sentit estricte sinó en el més ampli, relacionada amb un replantejament de l'estil de vida de la persona, comporta sortir del ja conegut -la compensació- i endinsar-se en un món desconegut, un món que requereix deixar de omplir, deixar de evadir-se i on necessita aprendre a afrontar aquest buit. Només a través d'aquest circuit aconseguirà (re) connectar amb la seva necessitat interna.

De nou ens trobem davant del buit, davant de l'oportunitat d'aturar i de mirar cap a dins, a partir del qual, es fa necessària una bona dosi de valentia, voluntat i fe per no tornar a vells patrons i continuar aquest viatge cap a un mateix .

És extensa la gamma d'obstacles que sorgeixen en endinsar-se, i en molts moments és la por, la manca de confiança en nosaltres els que ens faran escapar d'aquest lloc, repetint la mateixa solució infructuosa. La resistència al canvi farà el seu acte de presència. I amb ella, sorgiran els dubtes, l'evitació i l'espera d'un millor moment per fer el pas. Precisament aquesta és la trampa que ens manté en el status quo, per tant, la proposta va ser avançar tot i tenir por, tot i la boira i de la confusió, entrar en aquest lloc desconegut per adonar que no és sinó una mera il·lusió la incapacitat de transitar aquest lloc.

A això ens enfrontem, a recolzar-nos sobre els nostres propis peus i deixar de creure que no tenim els recursos propis per contactar amb el nostre ésser més essencial. Obrir els braços i acollir al dolor, a la insatisfacció i la incomoditat com si fossin els nostres fills, i començar a donar-nos aquest suport que tant necessitem. Sense cap dubte, acompanyar-nos en aquest viatge de mort i renaixement, una i altra vegada. Deixant de ser, per néixer a una nova manera de ser. Jesús Oliva.

Truca'ns i t'ajudarem!

(+34) 872 213 970

Contacta'ns sense compromís i explica'ns els teu cas.

Trucar ara