Tornar a viure

En la teràpia grupal d'avui m'agradaria posar l'atenció en allò que us ha portat aquí. Em refereixo a aquest impuls vital, de tornar a recuperar les ganes de viure. Al llarg del nostre procés vital, anem acumulant pèrdues (materials i sentimentals).
 
De vegades, les pèrdues són tan grans que per algun temps perdem les ganes de viure, de sentir, de fer alguna cosa que ens aporti felicitat i sentit. De fons podem sentir bategar una pregunta: - ¿Per què? Si vaig acabar perdent-també ... -
 
Tots hem sentit el desig que alguna cosa no acabi mai, que romangui d'una determinada manera per sempre. Si et pares ara un moment, potser aconsegueixis observar que amb aquest pensament, busquem alguna cosa irreal.
 
Aturar el temps, aturar el dolor, aturar el canvi, aturar l'evolució, aturar el desenllaç ... I ho fem amb drogues, treball, sexe, Internet, menjar ... hi ha tantes maneres d'evadir-se com a persones.
 
 
 
El taller d'avui, a Mas Ferriol se centra en la importància de tornar a néixer acceptant el procés de la vida i la degradació. I que malgrat això, malgrat tot, sempre arriba la primavera i després l'hivern ...
 
 
 
Sembla mentida, ho vivim cada any i encara el fred ens pren d'improvís. I ens sorprenem. Amb les perdudes i deixar anar ens passa igual, sabem la lliçó però ens segueix prenent d'imprevist; ens costa deixar anar, perdonar i deixar anar el que va passar.
 
Renaixement: Ja no més d'aquest jo que em complaïa ... Més com dol trencar amb l'amic ...! Amb aquest vell guineu amb què juguem sempre. En el sender et parlaré de llibertat. E. Mariscal 
 
 
En aquesta inèrcia, vivim sense estar vius, depressius sense projectes que ens aportin un significat. Sense poder apreciar totes les coses bones que ens envolten. És com si després d'aquest succés, la vida s'hagués paralitzat. I una part de nosaltres mateixos hagués mort també.