Què és el trastorn bipolar?
El trastorn bipolar és una de les patologies greus dins de les possibles en salut mental. Es tracta d’un trastorn que té a veure amb l’estat d’ànim i es caracteritza per l’aparició d’almenys un episodi depressiu i com a mínim un episodi maníac o hipomaníac al llarg de la vida.
Aquests episodis no serien moments puntuals sinó una expressió continuada de símptomes típicament depressius com poden ser:
- La manca d’il·lusió
- La tristesa, El pensament de ruïna
- Les idees suïcides
- La manca d’energia
- L’anhedonia (no gaudir de les coses amb què abans es gaudia)
Aquests símptomes comentats serien els més habituals en un trastorn depressiu, mentre que l’etapa maníaca ve més marcada per una sensació d’eufòria i d’energia desbordant.
En els episodis maníacs, els canvis més evidents a nivell de comportament són per exemple la loquacitat, el parlar amb “tothom”, les indiscrecions, les compres compulsives, els consums de substàncies, la hipersexualitat i un altre símptoma molt característic és la disminució de les hores de son sense la sensació de cansament el dia següent.
Ambdós episodis s’alternen amb etapes en què l’estat d’ànim està estabilitzat. Els canvis anímics suposen una greu distorsió del dia a dia dels pacients, per això és important que el tractament es faci a partir d’una psicoeducació. És a dir, proporcionar al pacient i als seus familiars els coneixements de les característiques del trastorn per poder abordar-les.
D’altra banda, és important destacar que a la fase maníaca o hipomaníaca, la sensació d’energia desbordant complica els tractaments en sentir que un està molt bé i que no necessita ajuda d’un professional. Per tant, és molt habitual que els pacients bipolars triguin molt a ser diagnosticats ja que solen acudir al metge en les fases depressives i en conseqüència siguin diagnosticats només com a pacients amb una depressió.
Fer un bon diagnòstic del trastorn bipolar és especialment important per al tractament farmacològic en haver de preveure la possibilitat de fer un viratge, és a dir, un canvi des de la fase depressiva a la fase maníaca que és la que distorsionarà més greument el comportament del pacient.
Tractament del Trastorn Bipolar
El tractament del trastorn bipolar requereix la utilització de medicació.
D’una banda, cal el tractament farmacològic per a la compensació dels episodis depressius o maníacs. D’altra banda, també cal un tractament farmacològic a llarg termini amb medicaments específics, anomenats eutimitzants, per prevenir l’aparició de noves crisis. L´eutimia seria l´estat d´ànim equilibrat i és l´objectiu a aconseguir dins del tractament d´una bipolaritat.
És important ressaltar que els medicaments utilitzats en fase aguda, han de ser revisats al cap de poc temps.
Per exemple: L’ús d’antidepressius pot ser imprescindible durant el tractament de les fases depressives però, si es perllonga i se segueix prenent durant massa temps, un cop el pacient ja ha arribat al punt de l’equilibri, el fet de continuar utilitzant dosis altes de antidepressius podria provocar una fase maníaca.
El mateix passa amb els antipsicòtics, medicaments que s’utilitzen habitualment durant les fases maníaques per estabilitzar l’estat d’ànim. Si continueu utilitzant més enllà d’aquest punt d’equilibri, podeu donar lloc a una crisi depressiva.
És important, doncs, que els tractaments farmacològics d’aquest trastorn siguin revisats freqüentment per poder ajustar la medicació a les necessitats de cada cas.
Trastorn bipolar i consum de drogues
És possible que dins de les conseqüències del trastorn bipolar hi hagi l’ús i l’abús de substàncies. És habitual que en les fases eufòriques, en què hi ha una disminució de les capacitats de judici i en conseqüència més conductes de risc, hi hagi un descontrol del comportament que pot portar al consum de substàncies especialment en contextos socials en què un està més expansiu , animat i comunicatiu.
A les fases depressives, aquesta sensació d’estar pitjor del que un havia experimentat fa que s’utilitzin certes drogues per compensar els símptomes de tristesa i de malestar.
Durant aquesta fase, és força habitual l’abús d’estimulants perquè un primer moment serien una forma d’automedicació per superar aquest estat d’ànim depressiu
Alcohol i trastorn bipolar
L’alcohol també és una de les drogues que s’utilitzen en una primera fase pel seu efecte exaltador de l’estat d’ànim, desinhibició o anestèsia d’aquests sentiments negatius, cosa que pot fer que les persones comencin una etapa d’abús ja que no saben com fer servir una situació que ve sense una explicació lògica.
Ansiolítics i bipolaritat
Finalment, també és molt habitual l’ abús d’ansiolítics , substàncies que inicialment van ser indicades per a altres motius, convertint-se així en un problema afegit dins el procés d’aquesta patologia.
Si sents que necessites ajuda d’un professional sanitari per tractar el teu cas o un familiar, pots contactar-nos directament per telèfon, 872 213 970, o bé enviar-nos un email a info@masferriol.com