Què és el TDAH i com identificar-lo?
El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neurològic
que afecta nens i adults i es caracteritza per problemes d’atenció, hiperactivitat i
impulsivitat. Els símptomes poden ser diferents en cada persona i poden variar en
intensitat al llarg del temps.
Els símptomes del TDAH solen incloure:
- Dificultat per prestar atenció a l’escola oa les activitats diàries.
- Dificultat per seguir instruccions o per completar tasques escolars o domèstiques.
- Oblidar coses sovint.
- Ser molt distret i tenir dificultats per mantenir la concentració en una activitat.
- Tenir dificultat per jugar tranquil·lament o romandre assegut.
- Parlar molt o interrompre altres amb freqüència.
- Actuar impulsivament, sense pensar en les conseqüències.
El TDAH pot ser diagnosticat per un professional de la salut mental, com els que formen el nostre equip . Per al diagnòstic, el professional de la salut mental realitzarà una
avaluació clínica, que inclourà una revisió detallada dels símptomes i la història clínica de
la persona.
També es poden realitzar proves psicològiques i neurològiques per avaluar l’atenció, el comportament i la capacitat de la persona per controlar els seus impulsos. Si es
diagnostica TDAH, el professional de la salut mental pot recomanar un tractament, que
pot incloure teràpia conductual, medicaments o una combinació de tots dos.
Les conseqüències de tenir TDAH no diagnosticat en un adult
Les conseqüències de tenir TDAH no diagnosticat en un adult poden ser significatives i
afectar la qualitat de vida en molts aspectes.
Algunes de les possibles conseqüències són:
- Dificultats a la feina: Les persones amb TDAH no diagnosticat poden tenir
problemes per concentrar-se a la feina i per completar tasques. Això pot portar a un
baix rendiment laboral, acomiadaments i dificultats per mantenir llocs de treball estables. - Dificultats en les relacions interpersonals: El TDAH pot dificultar el manteniment
de relacions interpersonals estables i satisfactòries, tant a nivell laboral com
personal. Poden tenir dificultats per escoltar els altres, seguir les normes socials,
controlar les emocions i les reaccions impulsives, cosa que pot afectar negativament les
relacions amb amics, familiars i parelles. - Dificultats en el maneig del temps i l’organització:Les persones amb TDAH no
diagnosticat poden tenir problemes per planificar i organitzar el seu temps, cosa que pot
portar a situacions d’estrès, manca de compliment de terminis i dificultats en el maneig
de la vida diària. - Baixa autoestima:El fracàs en moltes àrees de la vida pot portar a una baixa autoestima
i autoconcepte, augmentant les dificultats per abordar els reptes quotidians. - Més risc de desenvolupar altres trastorns psicològics o psiquiàtrics: Les persones
amb TDAH no diagnosticat tenen més risc de desenvolupar altres trastorns
psicològics o psiquiàtrics, com depressió, ansietat, trastorns de personalitat i abús
de substàncies.
Relació entre TDAH i abús de substàncies
Hi ha una associació entre el TDAH i l’abús de substàncies, ja que les persones amb TDAH
poden ser més propenses a experimentar problemes d’abús de substàncies en
comparació amb les persones sense TDAH. Algunes de les possibles raons per a aquesta relació
són:
- Automedicació: Les persones amb TDAH poden recórrer a l’ús de drogues o alcohol per autotractar-se els símptomes, com una manera de controlar la impulsivitat o la manca d’atenció.
- Recerca d’estimulació: Les persones amb TDAH sovint tenen dificultats per concentrar-se i mantenir-se enfocades en tasques avorrides o repetitives, per la qual cosa poden cercar estimulació en substàncies que els proporcionin un augment temporal de l’energia o l’atenció.
- Més risc de comportaments impulsius: Les persones amb TDAH poden ser més propenses a prendre decisions impulsives, incloent-hi el consum de drogues o alcohol.
- Sota autoestima: Les dificultats en el maneig de la vida diària i el fracàs en àrees importants de la vida, poden portar a una baixa autoestima, cosa que augmenta el risc de recórrer a l’abús de substàncies com a forma d’escapament emocional.
És important destacar que l’abús de substàncies pot agreujar els símptomes del TDAH i
disminuir l’efectivitat del tractament. Per tant, és important que les persones amb
TDAH i problemes d’abús de substàncies busquin tractament integral per a totes dues
condicions per part de professionals de la salut mental capacitats.
Tractament del TDAH (Trastorn per Deficit d’Atenció amb Hiperactivitat)
El tractament del TDAH pot incloure una combinació de teràpies conductuals i farmacològiques. Algunes de les opcions de tractament més comunes són:
Tractament farmacològic
Ajuda a millorar l’atenció, la concentració i la capacitat per controlar els impulsos a les persones amb TDAH. Aquest tipus de tractament ajuda a millorar significativament la qualitat de vida de les persones amb TDAH quan es fan servir adequadament i sota supervisió mèdica.
Teràpia cognitiu-conductual
La teràpia conductual pot ajudar les persones amb TDAH a aprendre a millorar les seves habilitats socials, a manejar les seves emocions ia desenvolupar estratègies per bregar amb les distraccions i la manca datenció.
Entrenament en habilitats
L’entrenament en habilitats pot ajudar les persones amb TDAH a aprendre habilitats específiques que els permetin millorar la capacitat per planificar, organitzar-se i completar tasques.
Teràpia familiar
La teràpia familiar pot ajudar els membres de la família a entendre el TDAH ia desenvolupar estratègies per ajudar la persona amb TDAH a casa i en altres situacions.
