La adicción a les drogas

Tot i que és una realitat present des de fa molts anys, en el nostre entorn costa molt encara definir correctament el que és una addicció i sobretot donar pautes per prevenir-la. Sovint és una situació que es reconeix quan ja s’ha esdevingut i no he conegut ningú, en més de 35 anys de dedicar-me al tractament de les drogodependències, que hagi decidit o desitjat voluntàriament convertir-se en addicte a l’alcohol o a les drogues. Tothom estava convençut que no s’hi enganxaria mai, que podria controlar els consums i que ho deixaria sense problemes quan volgués.

I això sembla encara més difícil d’entendre quan fa molts anys que rebem informació sobre els efectes i els perills de les drogues. I hi ha molts exemples que coneixem de persones que han patit o inclús han mort per culpa de les drogues.  Per tant, no és un problema d’informació.

Cal explicar, primer, que el problema no és de la substància, sinó de la persona.  Hi ha moltes persones, la gran majoria, que seran usuaris temporals d’aquestes substàncies i que malgrat abusar-ne (que definiré com un ús amb conseqüències perjudicials per a la salut i la relació amb l’entorn) deixaran el consum habitual en el moment en què els desavantatges superin la part agradable que tenen les drogues inicialment.

La majoria dels nois i noies que fan botellot no esdevindran alcohòlics, encara que el que facin sigui intoxicar-se directament amb la intenció de perdre el control i deixar-se anar. Cap d’ells pretén un consum moderat. Però la gran majoria deixaran de consumir sense grans dificultats quan tinguin una parella, una feina o uns estudis que els interessin més.

Tots podríem recordar el que fèiem quan érem adolescents i no serien precisament conductes exemplars. Des de mitjans dels anys seixanta, la majoria de la població ha tingut fàcil accés a drogues il·legals i, de tota la vida, l’alcohol ha estat present a la nostra societat. I el percentatge d’addictes es manté estable en tots els estudis poblacionals.

Això no vol dir que els consums dels usuaris de drogues no comportin conseqüències. Desgraciadament, la possibilitat de tenir un accident, un embaràs no desitjat, una baralla, etc. pot ser resultat d’aquestes intoxicacions. Però si tenim la sort que no ens passi res massa greu, la majoria de les persones superaran aquesta etapa descontrolada i adquiriran el seny necessari per enfrontar-se a altres etapes de la vida menys esbojarrades.

Quin és, llavors, el factor de risc per ser addicte? Quines persones seran les que continuaran amb els consums malgrat les evidents conseqüències negatives que els provoca mantenir aquesta utilització dels tòxics?

Són persones amb un factor que les farà vulnerables a fer un tipus d’ús de les drogues que es mantindrà i es complicarà malgrat patir-ne (i fer patir) clares conseqüències negatives: són més sensibles del compte. I això vol dir que quan senten una cosa positiva són les persones més felices del món, però quan les coses no els van bé pateixen d’una manera molt intensa. I per aquesta manera de ser utilitzen les drogues no per gaudir (que era l’objectiu inicial), sinó per no sentir allò que no saben gestionar.

Per tant, i des de molt aviat, les dosis s’incrementen en la recerca d’un estat mental d’inconsciència, de deixar de sentir, de posposar les coses que els angoixen i amagar sentiments que no troben com apaivagar d’altra manera. Els consums que eren inicialment socials passen a ser en solitari, i les quantitats s’incrementen perquè el que es prenia abans ja no és suficient per tapar el que no es vol sentir.

Molta gent provarà les drogues com a part dels experiments que es fan a la vida amb els límits, de la mateixa manera que es fan altres bogeries en les mateixes etapes de la vida.

Hi intervenen també factors genètics, educatius, de l’entorn social i de les modes, però no podem fer servir una sola estratègia general per encarar aquesta problemàtica. Cada persona és un món i per això, de la mateixa manera que ho haurem de fer amb tots els altres problemes de salut mental, cada intervenció s’ha de dissenyar de forma individual per trobar el camí que permeti resoldre definitivament aquesta necessitat de fugir d’una realitat que no se suporta. Cal trobar alternatives per viure. I el que serà resolutiu serà quan un comprovi que és més feliç sense drogues que amb elles.

Artícle escrit pel Dr. Xavier Fàbregas, publicat a la revista Gidona