Què és l'addicció als ansiolítics?

L'addicció als ansiolítics és una malaltia crònica que es caracteritza per la necessitat compulsiva de consumir aquests medicaments, malgrat les conseqüències negatives. Els ansiolítics són un tipus de medicament que s'utilitza per a tractar l'ansietat, l'insomni i altres trastorns de l'estat d'ànim.

Per què es produeix l'addicció als ansiolítics?

L'addicció als ansiolítics es produeix per una combinació de factors, entre els quals s'inclouen:

• La vulnerabilitat genètica: Algunes persones tenen una major predisposició a desenvolupar una addicció als ansiolítics.
• L'abús o l'ús excessiu dels medicaments: L'ús prolongat o excessiu d'ansiolítics pot provocar una tolerància al medicament, cosa que significa que es necessita una dosi major per a obtenir el mateix efecte. Això pot conduir a una dependència, que és una necessitat física de consumir el medicament.
• Els problemes de salut mental: Les persones amb problemes de salut mental, com l'ansietat, la depressió o el trastorn d'estrès posttraumàtic, tenen un major risc de desenvolupar una addicció als ansiolítics.

 

Per què és perillosa l'addicció als ansiolítics?

L'addicció als ansiolítics és una malaltia perillosa que pot tenir greus conseqüències per a la salut física i mental de la persona afectada. Entre les conseqüències de l'addicció als ansiolítics es troben:

• Problemes de salut física: Els ansiolítics poden provocar una sèrie de problemes de salut física, com a problemes cardiovasculars, problemes hepàtics i problemes de memòria.
• Problemes de salut mental: L'addicció als ansiolítics pot empitjorar els problemes de salut mental subjacents, com l'ansietat i la depressió.
• Problemes socials i laborals: L'addicció als ansiolítics pot provocar problemes en les relacions socials i laborals.

 

En què pot derivar l'addicció als ansiolítics?

L'addicció als ansiolítics pot derivar en una sèrie de problemes, entre els quals s'inclouen:

• Recaigudes: Les persones amb addicció als ansiolítics tenen un alt risc de recaure en el consum d'aquests medicaments.
• Sobredosi: Les sobredosis d'ansiolítics poden ser mortals.
• Trastorns de l'estat d'ànim: L'addicció als ansiolítics pot provocar o empitjorar els trastorns de l'estat d'ànim, com l'ansietat, la depressió i el trastorn bipolar.
• Malalties mentals: L'addicció als ansiolítics pot augmentar el risc de desenvolupar malalties mentals, com l'esquizofrènia i el trastorn de personalitat límit.

 

Com tractar l'addicció als ansiolítics?

El tractament de l'addicció als ansiolítics ha de ser individualitzat i adaptat a les necessitats de cada persona. En general, el tractament inclou una combinació de teràpia i medicació.

Teràpia

La teràpia ajuda a les persones amb addicció als ansiolítics a comprendre la malaltia, a desenvolupar estratègies per a evitar el consum dels medicaments i a millorar les seves habilitats d'afrontament.

Medicaments

Els medicaments s'utilitzen per a ajudar a reduir els símptomes d'abstinència i a disminuir el desig de consumir els medicaments.

 

 Com es tracta l'addicció als ansiolítics en un centre de desintoxicació?

A Mas Ferriol, les persones amb addicció als ansiolítics reben un tractament integral. Aquest tractament per a superar l'addicció als ansiolítics és un procés que es centra en abordar els aspectes físics, emocionals i socials de la malaltia. L'objectiu no és només ajudar la persona a superar la seva addicció sinó també a portar una vida sana sostenible en el temps. Per això, el tractament d'addicció als ansiolítics inclou:

1) Avaluació i planificació del tractament

El primer pas en el tractament integral és una avaluació exhaustiva de la persona. Aquesta avaluació té com a objectiu determinar el nivell de dependència, la salut física i mental, i altres factors rellevants. En base a aquesta avaluació, s'elabora un pla de tractament individualitzat que s'ajusti a les necessitats específiques de la persona.

2) Desintoxicació mèdica

Si la persona té una addicció física a una substància, és possible que es necessiti una desintoxicació mèdica per a eliminar gradualment les substàncies del sistema del cos de manera segura. En alguns casos, això pot implicar l'ús de medicaments per a alleujar els símptomes d'abstinència i garantir la seguretat de l'individu.

3) Teràpia individual diària de *1h. 

La teràpia individual duta a terme per professionals sanitaris especialitzats en salut mental i addiccions és una part molt important. La teràpia proporciona un entorn confidencial per a abordar els desencadenants de l'addicció, explorar emocions i pensaments relacionats, treballar els nous hàbits i desenvolupar estratègies per a mantenir la sobrietat.

4) Teràpies grupals diàries

Les teràpies grupals també són una part important del tractament integral per a l'addicció.En aquestes sessions abordem temes sobre l'addicció, habilitats per a la vida, maneig de l'estrès, prevenció de recaigudes etc. 

5) Teràpia familiar

Treballem amb cadascuna de les famílies de manera molt individual per a ajudar-les a comprendre millor l'addicció, aprendre maneres de fer costat al seu estimat en la recuperació i abordar qualsevol dinàmica disfuncional o problemes relacionats amb l'addicció. Treballar amb les famílies/parelles és fonamental per a la recuperació.

6) Educació sobre l'addicció i prevenció

Educar sobre com funciona aquesta malaltia en general i com afecta de manera individual en cada cas, és primordial per a comprendre molts aspectes de la vida d'un mateix i en base a això,  establir estratègies que ajudin la persona a prevenir possibles recaigudes. 

7) Activitats complementària.

Realitzem activitats complementàries que ajuden les persones a desenvolupar noves habilitats per a la vida, millorar el seu benestar i trobar formes saludables de canalitzar la seva energia o estrès. Aquestes activitats poden ser artístiques, exercici físic amb un entrenador personal 3 dies a la setmana en el nostre gimnàs, l'horticultura, gaudir de la piscina, la possibilitat d'estudiar o realitzar teletreball, etc.

---

Addicció a les benzodiazepines

Les benzodiazepines són medicaments utilitzats comunament per a tractar trastorns d'ansietat, trastorns del son i convulsions. Encara que són molt efectives per a alleujar els símptomes d'aquestes afeccions, també poden ser altament addictives.
L'addicció a les benzodiazepines pot desenvolupar-se, especialment si s'usen a llarg termini o en dosis més altes del receptat. Els símptomes d'abstinència poden ser greus, incloent-hi ansietat, tremolors, sudoració, nàusees, vòmits, insomni, convulsions i fins i tot al·lucinacions.

El tractament per a l'addicció a les benzodiazepines pot incloure teràpia cognitiu-conductual, teràpia de grup i tractament farmacològic. La desintoxicació gradual i supervisada mèdicament és sovint necessària per a reduir els símptomes d'abstinència i minimitzar el risc de recaiguda.
Si vostè o algú que coneix està lluitant contra l'addicció a les benzodiazepines, és important buscar ajuda professional al més aviat possible. Amb el tractament adequat, l'addicció a les benzodiazepines és tractable i la recuperació és possible.

Principals motius per les quals la gent s'acte medica benzodiazepines

• Ansietat: Les benzodiazepines poden reduir els símptomes d'ansietat, per la qual cosa algunes persones poden usar-les per a alleujar la tensió emocional i l'estrès.
• Problemes de somni: Les benzodiazepines són conegudes per ajudar les persones a agafar el son i mantenir-ho, per la qual cosa algunes persones poden usar-les per a tractar problemes d'insomni.
• Dolor: Les benzodiazepines poden reduir la percepció del dolor, per la qual cosa algunes persones poden usar-les per a alleujar el dolor crònic o agut.
• Dependència: Les benzodiazepines poden crear una dependència física i psicològica, la qual cosa pot portar al fet que les persones les usin de manera inadequada i s'automediquin per a prevenir els símptomes d'abstinència.
   

Tractament de benzodiazepines

El tractament de l'addicció a les benzodiazepines pot ser difícil i variarà segons la gravetat de l'addicció i les necessitats individuals del pacient. En general, el tractament de l'addicció a les benzodiazepines inclou:

1.  Desintoxicació: El primer pas en el tractament de l'addicció a les benzodiazepines és la desintoxicació, que generalment implica la reducció gradual de la dosi de benzodiazepines per a minimitzar els símptomes d'abstinència. La desintoxicació ha de ser realitzada sota la supervisió d'un professional del nostre equip i pot ser un procés gradual que pot durar diverses setmanes.
2.  Teràpia: La teràpia és un component important del tractament de l'addicció a les benzodiazepines. La teràpia pot incloure teràpia cognitiu-conductual i teràpia de grup. L'objectiu de la teràpia és ajudar el pacient a identificar i abordar les causes subjacents de la seva addicció i desenvolupar estratègies per a prevenir la recaiguda. Així com formes alternatives per a manejar l'estrès i l'ansietat.
3. Medicació.
4. Suport continu: L'addicció a les benzodiazepines pot ser un trastorn crònic, per la qual cosa és important que els pacients rebin suport continu per a prevenir la recaiguda. No s'ha d'intentar prendre quantitats controlades de la substància a la qual s'ha desenvolupat l'addicció perquè aquesta addicció suposa un problema amb la tolerància, és a dir que l'augment de la dosi fins als nivells d'abús es tornarà a produir inevitablement. 

És important destacar que el tractament de l'addicció a les benzodiazepines ha de ser personalitzat per a cada pacient i sempre ha de ser realitzat sota la supervisió d'un professional de la salut.