Què és el TDAH i com identificar-ho?

El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (*TDAH) és un trastorn neurològic que afecta nens i adults i es caracteritza per problemes d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Els símptomes poden ser diferents en cada persona i poden variar en intensitat al llarg del temps.

Els símptomes del TDAH durant la infància poden incloure:

• Dificultat per prestar atenció a l'escola o en les activitats diàries.
• Dificultat per a seguir instruccions o per a completar tasques escolars o domèstiques.
• Oblidar coses amb freqüència.
• Ser molt distret i tenir dificultats per a mantenir la concentració en una activitat.
• Tenir dificultat per a jugar tranquil·lament o romandre assegut.
• Parlar molt o interrompre a uns altres amb freqüència.
• Actuar impulsivament, sense pensar en les conseqüències.

El TDAH pot ser diagnosticat per un professional de la salut mental, com els que formen el nostre equip. Per al diagnòstic, el professional de la salut mental realitzarà una avaluació clínica, que inclourà una revisió detallada dels símptomes i la història clínica de la persona.

També es poden realitzar proves psicològiques i neurològiques per a avaluar l'atenció, el comportament i la capacitat de la persona per a controlar els seus impulsos. Si es diagnostica TDAH, el professional de la salut mental pot recomanar un tractament, que pot incloure teràpia conductual, medicaments o una combinació de tots dos.

Les conseqüències de tenir TDAH no diagnosticat en un adult

Les conseqüències de tenir TDAH no diagnosticat en un adult poden ser significatives i afectar la qualitat de vida en molts aspectes. Algunes de les possibles conseqüències són:

• Dificultats en el treball: Les persones amb *TDAH no diagnosticat poden tenir problemes per a concentrar-se en el treball i per a completar tasques. Això pot portar a un baix rendiment laboral, acomiadaments i dificultats per a mantenir ocupacions estables.

• Dificultats en les relacions interpersonals: El *TDAH pot dificultar el manteniment de relacions interpersonals estables i satisfactòries, tant en l'àmbit laboral com personal. Poden tenir dificultats per a escoltar als altres, seguir les normes socials, controlar les emocions i les reaccions impulsives, la qual cosa pot afectar negativament les relacions amb https://www.masferriol.com/ca/addiccions.htmlamics, familiars i parelles.

• Dificultats en el maneig del temps i l'organització: Les persones amb *TDAH no diagnosticat poden tenir problemes per a planificar i organitzar el seu temps, la qual cosa pot portar a situacions d'estrès, falta de compliment de terminis i dificultats en el maneig de la vida diària.

• Sota autoestima: El fracàs en moltes àrees de la vida, pot portar a una baixa autoestima i autoconcepte, augmentant les dificultats en l'abordatge dels reptes quotidians.

• Major risc de desenvolupar altres trastorns psicològics o psiquiàtrics: Les persones amb TDAH no diagnosticat tenen major risc de desenvolupar altres trastorns psicològics o psiquiàtrics, com a depressió, ansietat, trastorns de personalitat i abús de substàncies.

Relació entre TDAH i abús de substàncies

Existeix una associació entre el  TDAH i l'abús de substàncies, ja que les persones amb TDAH poden ser més propenses a experimentar problemes d'abús de substàncies en comparació amb les persones sense TDAH. Algunes de les possibles raons per a aquesta relació són:

• Automedicació: Les persones amb TDAH poden recórrer a l'ús de drogues o alcohol per a autotractar-se els seus símptomes, com una manera de controlar la impulsivitat o la falta d'atenció.
• Cerca d'estimulació: Les persones amb TDAH sovint tenen dificultats per a concentrar-se i mantenir-se enfocades en tasques avorrides o repetitives, per la qual cosa poden buscar estimulació en substàncies que els brindin un augment temporal de l'energia o l'atenció.
• Major risc de comportaments impulsius: Les persones amb *TDAH poden ser més propenses a prendre decisions impulsives, incloent-hi el consum de drogues o alcohol.

• Baixa autoestima: Les dificultats en el maneig de la vida diària i el fracàs en àrees importants de la vida, pot portar a una baixa autoestima, la qual cosa augmenta el risc de recórrer a l'abús de substàncies com a forma de fuita emocional.

És important destacar que l'abús de substàncies pot agreujar els símptomes del TDAH i disminuir l'efectivitat del tractament. Per tant, és important que les persones amb TDAH i problemes d'abús de substàncies busquin tractament integral per a totes dues condicions per part de professionals de la salut mental capacitats.

Tractament del trastorn per déficit d'atenció amb hiperactivitat

El tractament del TDAH pot incloure una combinació de teràpies conductuals i farmacològiques. Algunes de les opcions de tractament més comuns són:

Tractament farmacològic

Ajuda a millorar l'atenció, la concentració i la capacitat per a controlar els impulsos en les persones amb TDAH. Aquest tipus de tractament ajuda a millorar significativament la qualitat de vida de les persones amb TDAH quan s'usen adequadament i sota supervisió mèdica.

Teràpia cognitiu-conductual

 La teràpia conductual pot ajudar a les persones amb *TDAH a aprendre a millorar les seves habilitats socials, a manejar les seves emocions i a desenvolupar estratègies per a bregar amb les distraccions i la falta d'atenció.

Entrenament en habilitats

L'entrenament en habilitats pot ajudar a les persones amb TDAH a aprendre habilitats específiques que els permetin millorar la seva capacitat per a planificar, organitzar-se i completar tasques.

Teràpia familiar

La teràpia familiar pot ajudar els membres de la família a entendre el TDAH i a desenvolupar estratègies per a ajudar a la persona amb *TDAH en la llar i en altres situacions.

És important recordar que el tractament per al TDAH és altament individualitzat i pot variar de persona a persona. Per tant, és important treballar amb un professional de la salut mental capacitat per a desenvolupar un pla de tractament que s'adapti a les necessitats específiques de cada persona