DONES CONSUMIDORES DE DROGUES

A Mas Ferriol, com en d’altres comunitats terapèutiques, solem atendre a molts més homes que dones. Pacients, terapeutes i familiars ens preguntem sovint el perquè d’aquest fet. Serà perquè hi ha menys dones que consumeixen drogues que homes? Les dones s’enganxen menys? Potser les dones resolen millor els seus problemes emocionals? O... com a dones i a més consumidores, hi ha d’altres barreres per demanar ajuda com ara una doble discriminació?

Així doncs, a la publicació d’avui al nostre blog ens proposem indagar en els possibles motius de perquè a les xarxes assistencials a les drogodependències espanyoles  tant a nivell públic, com privat s’atengui a més del doble d’homes que de dones.

Per començar, tal i com veiem a l’article de Género y Drogas, a excepció dels tranquil·litzants i els somnífers, els consums de drogues avui en dia segueixen essent clarament superiors en els homes (Sánchez, 2012). Les diferències en els nivells de consum són més reduïdes en el cas de les drogues d’ús legal (tabac i alcohol), intensificant-se fins a més del doble en el cas de les drogues il·legals.

ACTITUDES DE LA FAMILA RESPECTO A UN ADICTO.

En el anterior post de este blog dedicado a las familias, explicábamos que es una adicción y porque algunas personas consumen drogas.

Hoy queremos hablar de otro tema muy importante: ¿Què actitudes realiza la familia del adicto que pueden fomentar el mantenimiento de la adicción?

Para empezar, mencionaremos algunas de las actitudes que sería conveniente que la familia pudiera reducir o eliminar:

  1. La negación o justificación del consumo o de su gravedad: es decir, no hablar o negar la drogadicción, no pedir ayuda o pensar que sólo con el tiempo bastara para que todo se vuelva a poner en su sitio
  2. El refuerzo negativo (controlar, perseguir o amenazar): estas actitudes no hacen que la persona deje el consumo porque generalmente castigan pero no enseñan conductas alternativas positivas y además, muchas veces son sólo amenazas que no se cumplen como por ejemplo echarle de casa, no darle más dinero, etc.
  3. Culpabilizarse de la adicción de la persona o responsabilizase de la persona con la adicción o sobreprotegerla: Algunos ejemplos podrían ser afrontar situaciones que le corresponderían a él o ella como por ejemplo dudas, hacerle las tareas de la casa que le corresponden, consentirle el consumo ver-lo como un desvalido, enfermo o víctima, etc.
  4. Sobreimplicación emocional: muy relacionada con el punto anterior, a largo plazo crea cronicidad y recaídas. Incluye conductas como por ejemplo hacer tareas por él/ella que él/ella mismo sería capaz de hacer, tener una conducta de excesivo autosacrificio como cuidador (se desvirtúa totalmente el rol de madre/padre/pareja/hermano, etc.), control excesivo sobre la conducta de la persona afectada (necesitar saber en todo momento, qué hace, dónde está, qué está penando, qué siente…), dramatización de la situación (excesiva emoción expresada), y sentirse el verdadero responsable de que la persona cumpla con su tratamiento.
  5. Hacer que la adicción sea el tema central de la familia: significa que toda la familia queda organizada entorno a la adicción, que se dejan de hacer planes individuales o que estos están muy condicionados por la adicción. Así mismo, la adicción se instala cómo tema constante de conversación. De esta forma la adicción se va estructurando como tema central de la familia mientras otros temas importantes para otros de sus miembros que sería vital que fueran tratados para el buen desarrollo de la familia quedan olvidados.
  6. Relaciones de codependencia: el patrón de estas relaciones es disfuncional y se repite siempre de la misma forma y por lo tanto, es rígido. Un ejemplo muy clarificador de este tipo de relaciones  es por ejemplo que uno de los dos de la relación intente salvar o proteger al otro (normalmente a la persona con la adicción), de algo al precio de no ocuparse de uno mismo. Esta protección fomenta la “incapacidad o invalidez” del otro y cronifica los problemas en ambas personas.

L´autoeficàcia juga un rol molt important

AUTOEFICÀCIA

Quan has de fer front a un desafiament, sents que estàs a l’alçada i que pots aconseguir l’objectiu?

Si la resposta és afirmativa, segurament tens una autoeficàcia alta per aquesta meta o tasca específica i confies en les teves habilitats per aconseguir aquest objectiu.

En canvi, si penses que aquest repte és massa gros o no confies en les teves capacitats per aconseguir-lo, tens una percepció d’autoeficàcia baixa.

Com ajudar a algú amb problemes de consum de drogues?

1. Detectar en quin moment de canvi es troba ens pot ajudar

Pot ser habitual en el nostre dia a dia, trobar-nos persones en el nostre entorn amb problemes de consum. Quan això passa ens plantegem, en les ocasions que aquestes persones són més properes, si podem fer alguna cosa per ajudar-los. Moltes vegades se’ns fa una muntanya el com afrontar-ho perquè no sabem com reaccionarà la persona i ens fa respecte involucrar-nos.

LES 4 CARES DE L’AUTOESTIMA

Moltes vegades ens diuen que tenim l’autoestima baixa, que l’hem de potenciar, etc. Però realment tenim clar quines són les diferents vessants de l’autoestima? I encara més difícil, sabem quines accions podem posar en marxa per poder potenciar aquestes diferents cares de l’autoestima?

Gaudir-ho! Article 3 de 3 de Com Deixar de Fumar.

Article 3 de 3 de Com Deixar de Fumar:

Has guanyat salut i diners - gaudeix-ho!


Havent acceptat que el desig de tornar a fumar forma part inevitable del procés per deixar-ho però que és episòdic i que podem contrarestar-lo amb estratègies efectives, caldrà ara posar en marxa mecanismes per valorar el que estem aconseguint.
 

ARTTERÀPIA

ARTTERÀPIA

L’ésser humà utilitza l’art per expressar-se des de molt abans de que aparegués el llenguatge verbal. I per tant, l’art suposa una manera molt antiga d’endinsar-nos en el nostre mon interior.

Com fer la tornada a la feina mes suau; salut postvacacional

Depressió postvacacional?

No, no és una depressió. És la mandra que ens representa tornar a reprendre els nostres responsabilitats fora de casa amb tot el que comporta d'horaris, logística i l'organització en general.

Recomanació per a la tornada de la feina:  Feu-ho recolzant-vos amb una bona dosi de comunicació amb els vostres companys!

El nan cabró a Mas Ferriol

Tots els que heu passat per Mas Ferriol sabeu de sobres que el exemple estrella de la casa, el que explico a totes les primeres entrevistes es el del Nan Cabró. No fa falta que us desvetlli els detalls perquè tots el coneixeu de sobres.

    El passat divendres 14 de juliol 2017el nan cabró es va materialitzar. Un boc ( el que es coneix en castellà com a ¨macho cabrío ¨ó cabrón) que s´ havia escapat de una finca veïna va aparèixer a Mas Ferriol.

Combatre els arguments que defensen els motius de seguir fumant!

 

Article 2 de 3 de: Com Deixar de Fumar

Combatre els arguments que defensen els motius per tornar a fumar!

Diuen que Winston Churchill, el primer ministre d´Anglaterra durant la II Guerra Mundial, deia que deixar de fumar era fàcil: ho havia fet cinquanta cops. Més enllà de la ironia, és cert que la part fonamental de la superació d'una addicció no és la desintoxicació si no el fet d'aprendre a viure sense aquella droga.

Superar el mono de fumar

DIA MUNDIAL CONTRA EL TABAC.   

Article 1 de 3 de Com Deixar de Fumar

Superar el mono de fumar

Aprofitant que avui es el dia mundial contra el tabac, des de Mas Ferriol us volem fer una reflexió a tots els que encara fumeu. Ja ningú discuteix que el tabaquisme es una malaltia adictiva que funciona de la mateixa manera que les altres addiccions. Per tant es possible aprofitar les mateixes estratègies que heu fet servir per deixar altres drogues o l´ alcohol i aplicar-les a deixar de fumar.

Article del Dr. Xavier Fàbregas Pedrell